Un fragment de poesia de Salvador Espriu, que està situat al capdavant d’un monument dedicat a les víctimes de morts accidentals, diu aquestes paraules: “Sento com la muda mort dels homes/ s’emporta les meves paraules/que esdevé pur silenci en el meu dolor”. Aquestes paraules d’Espriu, reflecteixen clarament, el xoc dolorós de morts inesperades de persones per situacions catastròfiques.
Quan un es troba al mig del caos, de la destrucció, de la desaparició i la mort de persones estimades, ens sembla que allò és la fi del món. No podem saber la magnitud de la tragèdia, si no ho vivim en primera persona. Però malgrat ser o no ser perjudicats directes, el dolor col·lectiu posa de manifest que no tot està perdut.
Els actes de solidaritat i d’ajuda, es van produir de forma massiva. Ara cal que la resposta corporativa sigui més ferma i ràpida, i triar els nous assentaments, lluny de les possibles baixades d’aigua. Però per sobre de tot, allò que és irreparable: la pèrdua de vides humanes. Quant dolor, especialment per aquells que han perdut persones estimades.
Una experiència tan dura com aquesta, ens ha de fer reflexionar, tan personal com col·lectivament, per refermar la prudència i la prevenció. És hora de reflexionar a fons sobre el nostre comportament.
Un fet tan innocent com agafar el cotxe, quan ho fan milions i milions de persones, es transforma en un greu dany per a l’atmosfera. Augmenta la quantitat d’anhídrid carbònic, que en tenir més densitat que l’aire forma una capa semiconductora que deixa entrar la radiació del sol, però la deixa sortir poc, cosa que augmenta la temperatura de l’aire, i aquest aire calent puja perquè pesa menys, deixant una zona de baixes pressions, que portat a l’extrem genera una “depressió aïllada a nivells alts”, la DANA, que descarrega de cop tota la massa d’aigua que porta l’aire humit.
S’han vist les inundacions a València, també a l’Alt Empordà, l’aiguat es va emportar una trentena de cotxes que van quedar amuntegats sota un pont al final de la riera de Cadaqués.
Cal que evitem aquells excessos que fem i que ens passen per alt, però que castiguen l’equilibri termodinàmic del planeta, Els danys, dissortadament, no estan repartits equitativament, perquè els països pobres sempre s’emporten la pitjor part.
Reformar les consciències ara i en el futur, serà una necessitat de primer ordre.
Aquestes paraules d'Espriu, reflecteixen clarament, el xoc dolorós de morts inesperades de persones per situacions catastròfiques Share on X
