Diplomàtics dels països europeus i funcionaris de les institucions de Brussel·les consideren la despesa en defensa com clau per donar a Europa un paper geopolític més rellevant.
Però en la revisió posterior al coronavirus dels pressupostos plurianuals de la Unió Europea (UE), els dos principals projectes de defensa europeus han patit una notable retallada. S’espera que d’altres segueixin el mateix camí durant les negociacions del fons de recuperació econòmica.
Segons la versió més recent, el Fons Europeu de Defensa, que vol incrementar la cooperació en recerca i desenvolupament entre els països membres, estaria dotat de 8.000 milions d’euros. Es tracta de 3.500 milions menys que els previstos en la proposta original de 2018.
Els fons per facilitar la mobilitat de defensa, és a dir, el moviment de tropes i equipament entre països de la Unió, han patit un cop encara més important: dels 5.700 milions d’euros originalment proposats, ara es parla de tan sols 1.500.
Els països bàltics com Estònia estan particularment preocupats per les retallades a la mobilitat, ja que per ells la prioritat absoluta és dissuadir un atac rus contra el seu territori. Aquesta és també una de les principals àrees de cooperació entre l’UE i l’OTAN.
França, la principal potència militar de l’UE i l’advocada més insistent a favor de la defensa, veu perillar també el Fons Europeu de Recolzament a la Pau. Es tracta d’una iniciativa exterior als pressupostos europeus dotada amb 9.200 milions d’euros per intervenir sobretot en suport dels països africans. S’espera que el Fons pateixi una retallada major durant les negociacions pressupostàries post-Covid.
No tots els estats membre veuen amb bons ulls que l’UE inverteixi en defensa. Alguns pensen que es desvia dels seus objectius principals. D’altres volen que la Unió gasti menys en general.
Canvis en els pressupostos nacionals
En ple daltabaix econòmic per la crisi sanitària, sembla esperable que molts països redueixin sensiblement les seves inversions en defensa. Es trencaria així una tendència a l’alça que deixà un record l’any passat: els 1,9 bilions d’euros gastats en defensa arreu del món, la suma més important des de la fi de la Guerra Freda.
Segons diversos experts citats pel Financial Times, les retallades a la defensa seran generalitzades. Sembla difícil pels polítics convèncer al públic de la necessitat de invertir en armament i operacions exteriors en un context on l’atur i la precarietat s’han disparat.
A mig i llarg termini, però, és esperable que la despesa repunti. La inestabilitat internacional creixent i l’incessant goteig de conflictes que no s’acaben mai al voltat de les fronteres exteriors de l’UE pressionaran fortament els governs.
El que sembla clar que canviarà és la distribució de la despesa militar.
Els països europeus invertiran més en ciberdefensa (i ciberatacs) i en capacitat de resposta a emergències no directament militars, com desastres naturals, epidèmies i crisis migratòries. Mantindran l’arsenal nuclear i invertiran més en capacitats d’observació i telecomunicacions espacials. Alhora, es probable que redueixin els seus efectius i vehicles costosos com carros de combat.
Per la seva banda, la Xina ha anunciat aquesta setmana un nou increment de la despesa militar en un 6,6%. L’epidèmia no ha passat factura als plans geopolítics xinesos.
A mig termini, la inestabilitat internacional creixent i l’incessant goteig de conflictes a les portes de l’UE pressionaran fortament els governs per tornar a incrementar la despesa Share on X
Més informacions sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
