L’Europa que coneixem, la Unió Europea, és la renascuda a partir de 1945. Quina obra tan extraordinària, després de la gran i cruenta destrucció ocasionada per la II Guerra dels Trenta anys 1914-1945! Però, tot això, ara toca a la seva fi perquè els seus fonaments s’estan esmicolant. Cal evitar-ho.
El 9 de juny som cridats a votar a les eleccions pel Parlament Europeu. És necessari participar. La Unió Europea és massa important per a les nostres vides per pensar que abstenir-se resol res.
Amb raó podem mantenir malfiança sobre la utilitat del nostre vot, però si fem l’esforç de veure’l com un gra de sorra junt amb molts altres milions, podrem percebre que, units a tots ells podem construir una muntanya de possibilitats i esperances.
Davant aquest fet, volem fer la nostra aportació cívica a la reflexió dels ciutadans:
- El primer que cal dir és que a les eleccions europees cal votar sota aquest signe i entendre a quins dels diferents grups i a quin dels principals lideratges que configuren el Parlament, volem dirigir el nostre vot: Grup de l’Esquerra-GUE/NGL (Manon Aubry-França Insubmisa. Martin Schirdewan-DIE LINKE); Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (Pedro Sánchez, Iratxe García Pérez España Presidenta del Grup); Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea; Renew Europa (Lliberals. Emmanuel Macrón); Partit Popular Europeu (Demòcrata Cristians i conservadors, Úrsula Von der Leyen, Manfred Weber President); Conservadors i Reformistes Europeus (Dreta alternativa, conservadors i partits d’inspiració cristiana. Giorgia Meloni); Identitat i Democràcia (Dreta alternativa identitària. Marine Le Pen).
- Entenem que la cultura política a Europa, més intensament encara a Espanya i Catalunya, està dominada per les idees que s’autoqualifiquen com a progressistes i pretenen la supremacia moral sobre totes les altres opcions. Es consideren que han de decidir-ho tot, però mai són culpables de res, perquè les culpes són sempre dels altres. Aquestes actituds fan mal a la democràcia, polaritzen la vida política i fan impossible el debat racional. Pensem que políticament serà positiu que el vot imprimeixi una nova direcció alternativa a aquest domini.
- Refusem les línies vermelles entre partits. Encara més quan només juguen en una direcció, cap a la dreta. És una mena de coacció política per impedir que es formin aliances alternatives a la progressia. Necessitem governacions d’àmplia representativitat, unides pel compliment de programes concrets i coneguts per la ciutadania. No necessitem jocs de poder de noms i sigles.
- Volem una política més eficaç i immediata per la pau a Ucraïna i Rússia; Israel i Gaza, el Sudan i altres indrets d’Àfrica
- Reclamem una Europa menys burocràtica i més atenta a les necessitats reals dels seus ciutadans, sobretot dels més necessitats, i una transició energètica justa que no carregui tot el pes sobre el sector agrari i la població amb menys recursos
- Refusem que les institucions europees estiguin tan lliurades a les doctrines de gènere i al mateix temps ignorin sistemàticament les veus que assenyalen que la família, especialment amb fills, han de ser centre i horitzó de totes les polítiques, incloses les necessàries per dotar de futur als joves.
- Volem una altra Europa, fonamentada en les nostres fonts culturals i la tradició política dels pares fundadors i, com ells, idealista i pragmàtica alhora. Econòmicament brillant i socialment justa, basada en la concòrdia interna i externa. Una Europa, que es reconeix en la llei natural, en l’existència d’una veritat última, universal i immutable a partir de la qual s’estableixi un ordre de raó objectiva que fa possible jutjar la forma humana d’obrar. Sense ell, no hi ha res, cap premissa sobre la qual puguem construir cap mena de raonament, cap judici vàlid, que permeti orientar la vida basada en el bé, en el que és just, en la bellesa i amb capacitat per discernir el que és superflu del que és necessari.
