La declaració de béns del govern és, amb comptades excepcions, una gran presa de pèl. Si respongués a la realitat del que diuen, resultaria que els ministres o no tenen habitatge o és d’unes condicions ínfimes, o viuen de lloguer, malgrat que quasi tots ells tenen una llarga trajectòria política i alguns professional, i estan en l’edat en que l’ingrés, i per tant, el seu patrimoni, assoleix màxims.
És espectacular la declaració de béns immobles d’alguns d’ells. Per exemple, un jutge de carrera, Fernando Grande Marlaska, resulta que només té un valor en immobles de 39.291 euros. No té habitatge el ministre? Però, aleshores, el que crida l’atenció, perquè hom pot pensar que tota la vida viu de lloguer, és que només té 4.400 euros en dipòsits. Tota una carrera de jutge només li ha servit per assolir aquesta xifra. Però encara té més intríngulis la cosa si es considera que el 2018, dos anys abans, només declarava 264.000 euros, mentre que ara com a béns totals en declara 463.000. Com és possible que en tota la seva vida anterior, una part important d’ella com a magistrat de l’audiència Nacional, només hagi acumulat béns per valor de 264.000 euros i només en dos anys del govern n’hi ha afegit quasi el 50%?
Totes aquestes coses haurien de ser analitzades i explicades. Com Pedro Duque, l’astronauta, que només té un valor immobiliari de 37.628 euros, Yolanda Díaz de 39.837 euros, i només 7.340 en dipòsit,s i uns deutes 25.324 euros. Què ha estat fent fins arribar a ser ministra la Sra. Díaz?
Una alta funcionària de rang internacional i avui ministra, Arancha González Laya, té béns immobiliaris que encara no arriben als 80.000 euros. Hi ha un ministre, com Alberto Garzón, que té un valor immoble de 111.000 euros, dipòsits per valor de 17.000 euros i deutes de 157.000 euros.
Per no parlar del president del govern que té 180.795 euros en immobles, i 161.329 euros en deutes.
La impressió que fan totes aquestes xifres, amb l’excepció d’alguns casos, Castells, Escrivá, Celaá fins i tot la parella formada per Iglesias i Montero, que sí que presenten xifres raonables als seus estatus previs, és que en la majoria dels altres casos, el més gran dels interrogants plana sobre quin és el seu patrimoni real, o a que s’ha dedicat i guanyat la vida abans de ser ministres. O l’una o l’altre qüestió hauria de ser aclarida.
Loading ...
