La història de la humanitat no ha estat mai lineal ni homogènia, sinó que les sotragades han estat presents de forma reiterada, des de catàstrofes naturals, fam, epidèmies, guerres… Només cal obrir un llibre d’història.
I un té tot el dret de preguntar-se: si les guerres tenen un cost tan alt en vides, en sofriments, en desgast econòmic, per després recollir com a fruit, la desolació, l’odi, el ressentiment, el dolor per les persones perdudes, i per contra, viure benèvolament i en pau, ens genera una vida plàcida i agradable, per què optem tantes vegades per l’enfrontament i l’agressió, en lloc de fer-ho amb la cooperació i l’abraçada? No és fàcil una resposta simplista.
Ja des dels inicis de la humanitat, tant els animals com els homes, lluitaven per sobreviure, per tenir cobertes les necessitats vitals primàries, així com defensar-se dels perills externs. Aquest instint de supervivència, que era regulat pel sistema límbic del cos, requeria la violència per sobreviure. Amb l’aparició progressiva del neocòrtex en el cervell, el comportament s’ha anat modificant, i l’instint va quedant més controlat per la raó.
Així i tot, el sistema límbic del nostre cos, segueix present, i la violència també. I aquesta mena de lluita entre instint i raó, haurà d’anar donant pas, a poc a poc, a un instint més controlat per la raó, a una intel·ligència amb la seva forma més lúcida, que és la “saviesa”. Es tractaria d’aquella capacitat d’anar al fons de les coses, de saber escollir la millor opció per generar una convivència de qualitat.
Saber conviure comença per saber escoltar a l’altre, saber transmetre i entendre les emocions i sentiments.
La mala gestió de l’univers emocional, porta a fracassos relacionals i violències incontrolades, especialment en les relacions de parella. Aprendre a tenir sensibilitat cap a l’altre, s’oposa radicalment a l’egoisme. És viure en actitud d’atenció permanent, el que vol, el que espera, el que desitja.
Cal refermar i valorar en el món educatiu, els conceptes de “diàleg” i “empatia”. Empatitzar és identificar-se amb la situació de l’altre, és posar-se al seu lloc, per tal d’entendre la seva manera de pensar i actuar.
Per tot això, cal activar la intel·ligència existencial, per saber trobar el sentit més profund de la vida, per poder relacionar-nos positivament amb els altres, conscients que formem part d’un tot, i si fem mal a aquest tot, ens fem mal a nosaltres mateixos.
Saber conviure comença per saber escoltar a l’altre, saber transmetre i entendre les emocions i sentiments. Share on X
Loading ...
