És ben conegut que abans de ser un moviment polític, a principis del segle passat, el catalanisme va ser un moviment cultural, que coneixem com la Renaixença, per recuperar la llengua i cultura catalanes, i preservar el dret civil que era l’única part que va quedar després de l’anul·lació de les constitucions catalanes per Felip V.
Aquest tríptic, llengua, cultura i dret civil, és la columna vertebral del catalanisme al llarg de la història, de tal manera que l’autogovern es va concebre per servir-los millor i evitar que fossin devastats per l’hegemonia espanyola, el seu pes demogràfic, les seves lleis centralistes i el poder d’un estat gran. A aquest pivot central s’hi van afegir, amb l’evolució de la història, altres elements lligats a l’autogovern, però mantenint sempre per damunt de tot la primacia de la cultura, la llengua i el dret.
Paradoxalment, en la mesura que el procés i les seves preocupacions, s’han anat apoderant de l’escenari, molts aspectes de l’autogovern han quedat desatesos. De fet, la simple dedicació a governar les competències amb una certa eficàcia ha quedat bandejada pel conflicte amb l’estat i, també, per les agudes pugnes internes entre republicans, seguidors de Puigdemont i gent del PDeCAT. Però el cas més greu de tot això és sens dubte la cultura, que ha arribat a una situació tan límit que ha fet que tots els estaments s’uneixin per demanar que deixi d’estar marginada.
Les xifres com sempre aporten objectivitat al tema. Els danesos dediquen 880 euros per persona i any a la cultura, i els suecs 607 euros. Catalunya en dedica 30. La diferència és brutal. 20 vegades menys que Suècia! És clar que es pot dir que aquell és un país més ric que Catalunya, però certament no 20 vegades més! Però és que si mirem països amb rendes per càpita semblants o inferiors a la catalana, veurem que el desequilibri segueix sent notabilíssim. Itàlia, 476 euros per persona i any. Portugal, 158, Polònia, que presenta un PIB per habitant clarament més petit que el català, 146. La situació és tan extrema que fins i tot Andorra dedica més de tres vegades l’escanyolida xifra del govern de Catalunya.
En altres termes, la Generalitat hauria de triplicar el pressupost de cultura perquè ens equiparéssim amb Polònia o Portugal. Ja saben quin és el primer objectiu que ens portaria a una situació en la que seguiríem sense poder tirar coets.
