Lluny del focus mediàtic europeu, un esdeveniment clau ha marcat l’agenda internacional de bona part de la resta del món, incloent Àsia, els Estats Units i inclús el Regne Unit.
Es tracta del 20è Congrés del partit comunista xinès que conclogué dissabte 22 d’octubre a Pequín.
Els fets més comentats han estat la jubilació prematura del primer ministre Li Keqiang, en el càrrec des del 2013 igual que el president Xi Jinping, així com l’escorta que “acompanyà” l’ex-president Hu Jintao fora de la sala just abans que Xi prengués la paraula. Hu és el predecessor immediat de l’actual president, i en els vídeos que graven el moment sembla dubtar abans d’accedir a deixar la seva plaça.
El poder a la Xina es troba més que mai concentrat en un sol home, el president Xi Jinping
Són petits detalls que subratllen el que Converses explicava fa uns dies: el poder a la Xina es troba més que mai concentrat en un sol home, el president Xi Jinping.
Com s’esperava, el congrés del partit comunista xinès ha servit per formalitzar i institucionalitzar aquesta tendència, ja que ha introduït nombrosos canvis en la constitució del partit. Gràcies a aquests, Xi esdevé el líder xinès amb més prerrogatives des de Mao Zedong.
Efectivament, Xi és oficialment proclamat “el nucli de tot el partit”, i continuarà acumulant la màxima autoritat com a dirigent suprem del partit i comandant en cap de les forces armades durant, almenys, cinc anys més. A més, i això suposa una ruptura des de la revolució comunista, serà el primer a ocupar el càrrec de president del país en un tercer mandat.
D’una banda, la hiper-concentració de poder accelera el procés de presa de decisions, però de l’altra elimina completament els pesos i contrapesos que contribueixen a aportar estabilitat i frenar decisions preses massa ràpidament, i que poden implicar efectes secundaris negatius.
L’obsessió per la seguretat marcà el to del congrés, entesa tant com seguretat interior com exterior.
Es declarà que el lideratge de Xi ha permès “eliminar seriosos perills dins del partit, el govern i les forces armades”, en referència a la corrupció que hi regnaria durant els anys de presidència de Hu Jintao, i que permetria a més “assegurar el gran rejoveniment de la nació xinesa”.
Les referències a la “cooperació” internacional disminuïren en bona mesura respecte la darrera edició del congrés al 2017. Per exemple, el projecte econòmic far de la Xina de la darrera dècada, les Noves Rutes de la Seda, prengué clarament un segon pla.
Les prioritats de la Xina estan canviant, passant del desenvolupament econòmic en el sentit més ampli a la protecció dels seus interessos més essencials
En canvi, l’ús dels termes “seguretat” i “risc” augmentà de forma molt notable en els diferents discursos, fet que demostra que les prioritats de la Xina estan canviant. Pequín està passant del desenvolupament econòmic en el sentit més ampli a la protecció dels seus interessos més essencials, els quals passen necessàriament per la defensa i la seguretat.
En definitiva, el congrés del partit comunista ens deixa dos missatges clau molt importants: el primer és la supremacia de Xi Jinping, que produeix una concentració del poder mai vista des de Mao. El segon tracta del canvi de posicionament de la Xina a l’escala internacional, tot situant-se a la defensiva davant d’un Occident intervencionista segons la narrativa oficial.
Les prioritats de la Xina estan canviant, passant del desenvolupament econòmic en el sentit més ampli a la protecció dels seus interessos més essencials Share on X
Loading ...
