populisme

Crisi, populisme i utopia

La utopia només és bona si la via a seguir consisteix en una sèrie d’èxits reals que ens acosten a aquesta. Si no és així, la seva ruta condueix a l’extremisme estèril o a la justificació de la inutilitat. El cristianisme té com a finalitat la felicitat eterna, però el camí està empedrat de valors a realitzar i virtuts que practicar. El cel, modestament, comença aquí i ara.

Les crisis múltiples que afligeixen les nostres societats necessiten una resposta utòpica, i una de les arrels dels populismes, consisteix en que encoratgen aquesta esperança entre els qui es consideren maltractats pel sistema del poder establert. Però no superarem les crisi simplement amb el menyspreu sinó indagant quan de just hi ha a les seves queixes. Les seves respostes poden estar en bona mesura equivocades, però no ho estan la majoria de les causes inicials que les impulsen.

Per això és necessari construir una tercera posició que assumeixi els problemes reals que impulsen al populisme, i que aporti respostes eficaces en termes de bé comú, de béns comuns i generals, i no en termes d’enfrontament. Que assumeixi les línies de força que són necessàries i realistes, europeisme, subsidiarietat, benestar, però no com abstractes sinó al servei de la gran majoria de la població i en especial dels fins ara més desfavorits, que sàpiga construir en democràcia i per tant en la pluralitat, les tres identitats destruïdes, fruit de la descristianització, la crisi del sentit de la feina, i la confusió en la identitat humana del significat de ser home i dona. La finalitat no és altra que promoure la gran transformació a través d’una estratègia ben articulada de reformes polítiques, econòmiques, i d’una regeneració moral. Aportar seguretat sobre el futur mitjançant la consolidació del progrés.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.