Joseph Ratzinger

Creure, comprendre, salvar-se

Pocs mesos després del maig del 1968 es va publicar “Introducció al Cristianisme”, de Joseph Ratzinger, una de les grans fites de la teologia del segle XX. Un any més tard el llibre ja anava per la seva desena edició. El llibre s’inicia constatant la dificultat que suposava, ja aleshores, parlar de la fe cristiana a la gent. Ho il·lustra amb la paràbola utilitzada per Kierkegaard i Harvey Cox: es cala foc en un circ, i el seu director mana a un pallasso, vestit per actuar, que vagi corrent a demanar ajuda al poble del costat. Els veïns es prenen el pallasso a broma, i quan més dramàticament suplicava ajuda el pallasso més se’n reien d’ell. Al final, es crema el circ i el poble sencer.

Segons Ratzinger, aquest relat mostra la greu dificultat que té la teologia en el món contemporani per trencar els clixés del pensament i del llenguatge. Dificultat que, tal com indica el propi autor, no es supera canviant la vestimenta eclesiàstica per la civil, ni adoptant un llenguatge secular. Anant més al fons de la qüestió, Ratzinger adverteix que en el nostre temps el creient ha de conviure amb el dubte i la inseguretat. El dubte va afectar dramàticament santes d’una fe tan admirable com Teresa de Lisieux en les seves darreres setmanes en aquest món, i Teresa de Calcuta, durant gairebé 50 anys de la seva vida.

Però de la mateixa manera que en el nostre temps tot creient es pot sentir amenaçat per la incredulitat, també la fe, el “potser sigui veritat”, serà sempre una temptació pel no creient. I així Ratzinger conclou que “és llei fonamental del destí humà trobar allò decisiu de la seva existència en la perpètua rivalitat entre el dubte i la fe”. I que, precisament per això, és “el dubte, que impedeix que ambdós es tanquin hermèticament en allò seu, i pugui convertir-se ell mateix en lloc de comunicació”.

Segons Ratzinger, per la fe afirmem, o sentim, “que en la intimitat de la existència humana, hi ha un punt que no pot ser sustentat ni sostingut per allò visible i comprensible, sinó que llinda de tal manera amb el que no es veu, que això li afecta i esdevé quelcom necessari per a la seva existència”.

Ratzinger exposa que des de l’antiguitat i fins a l’inici de l’edat moderna va prevaldre l’equació verum est ens, “l’ésser és la veritat”. Després, la modernitat contraposa verum quia factum, “els fets són la veritat”. Uns segles més tard, amb Karl Marx, s’imposa el verum quia faciendum, “la veritat és allò que podem fer”. Amb el predomini de la tècnica en el nostre temps, s’estén l’opinió que tot allò que és tècnicament possible es presumeix que és moralment acceptable.

Tornant a “La introducció al Cristianisme”, l’autor cita Isaïes 7, 9: “Si no teniu fe, no us podreu mantenir ferms”. Que en la versió grega de l’Antic Testament es tradueix com “Si no creieu, no comprendreu”. I que Luter va expressar així: “Si no creieu, no romandreu”. Ratzinger destaca que la fe se situa en un nivell completament diferent del “fer” i del “poder fer”. Remet a la contraposició entre pensament matemàtic i pensament conceptual. El primer té a veure amb la factibilitat, el segon amb el sentit. En un moment en que triomfen el pensament matemàtic i tota la tecnologia que sustenta, és quan més amenaçats ens trobem per la manca de sentit.

Per Ratzinger, la fe ens permet situar-nos davant el conjunt de la realitat, és l’orientació que precedeix a tot càlcul i a tota acció humana. “L’home no viu només del pa d’allò factible…, sinó de la paraula, de l’amor i del sentit. El sentit és el pa que alimenta l’home en el més íntim del seu ésser”. No obstant, “la fe cristiana és molt més que una opció a favor del fonament espiritual del món”. No es creure en quelcom, sinó creure en un tu. La fe es trobar un “tu” que em sosté: Jesús de Natzaret.

Amb la col·laboració d’una noia humil d’Israel, Déu es va fer home. Va viure i morir sense estalviar-se el dolor i la humiliació que formen part de la condició humana. “Allò que no és assumit no és redimit” (Sant Irineu). Jesucrist va assumir plenament la nostra humanitat, la seva redempció objectiva és plena i s’ofereix a tothom. Però no s’imposa a ningú. El sí de Maria va permetre l’acció salvadora de la humanitat del seu Fill Jesucrist. Per consumar-se personalment la salvació cal el sí de cadascun de nosaltres. “Déu, que t’ha creat sense tu, no et salvarà sense tu” (Sant Agustí).

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Publicat en el diari de Girona, el 15 d’agost de 2021

En el nostre temps, s’estén l’opinió que tot allò que és tècnicament possible es presumeix que és moralment acceptable Click To Tweet

Malgrat la pandèmia, econòmicament salvarem aquest estiu?

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú