Ja fa temps que avisem, les baixes taxes de natalitat i l’augment de l’envelliment de la població sumat al retorn dels immigrants a la seva terra d’origen ha acabat provocant el que tothom s’esperava que passés d’un moment a l’altre. Per primera vegada des del 1999 s’han registrat més defuncions que naixements a l’Estat Espanyol. Aquest fenomen s’ha donat en el primer semestre del 2015, amb una diferència de gairebé 20.000 persones.
Són dades extretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que demostren que entre els mesos de gener i juny s’ha produït, per primera vegada en dues dècades, una taxa de creixement natural negativa.
Històricament en el primer semestre de cada any acostumen a haver-hi menys naixements que a finals d’any, per la qual cosa encara es pot tancar el 2015 amb un creixement vegetatiu positiu. De totes maneres, que les xifres s’hagin capgirat no es dóna per la falta de naixements (que també), sinó pel gran nombre de defuncions que s’han produït en l’inici de l’any, que s’han incrementat en més de 20.000 respecte a l’any anterior. Una de les possibles causes és la forta grip que hi havia en l’hivern passat, ja que la vacuna que es va distribuir no va fer cap efecte en el 48% de la població.
Catalunya no aixeca el cap, i la taxa de creixement vegetatiu és quasi inexistent
A Catalunya les coses no han variat tant com a la resta de l’Estat, però en qualsevol moment es produirà la caiguda. Ara bé, el seu creixement vegetatiu és només de 252 habitants, gairebé imperceptible, i més si s’observa el paper d’altres comunitats autònomes. Com Madrid, on el seu creixement és de 7.863 persones. Tot i així, les comunitats com Galicia o Castella i Lleó són les més castigades per aquest creixement vegetatiu negatiu, amb pèrdues de més de 7.000 persones en ambdós casos.
Hi haurà més taxa de mortalitat que taxa de natalitat a partir del 2016
Segons l’últim informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), “Projeccions de població 2013-2015“, la comunitat catalana registrarà el 2016 més defuncions (62.955) que naixements (61.815) en el pròxim 2016, prenent de referència una dinàmica de creixement natural de signe negativa (-1.140). I en el període 2013-2025 encara serà més accentuat, de -45.000 persones. Aquesta serà la primera vegada que a Catalunya es registren xifres negatives en segles, sense comptar els períodes de guerres o de plagues.
L’Idescat preveu que en aquest període de 12 anys es produiran un total de 788.000 naixements, el 21,8% menys que del 2000 al 2012. Paral·lelament es mantindrà l’increment de l’esperança de vida entre 3 i 4 mesos per any, per la qual cosa augmentarà l’envelliment de la població i, per tant, també de la mortalitat, que serà de prop de 833.000 persones. L’Institut d’Estadística també preveu que es produirà un descens global de la població catalana a curt termini, que passarà de 7.479.000 de persones de fa dos anys a 7.333.000 el 2018.
A Espanya no li augura un futur millor, on el creixement de la població també serà negatiu en els propers temps
Però la qüestió del creixement natural de la població negatiu no és només una problemàtica catalana, sinó que afecta a tot l’Estat espanyol. La tendència cap a un creixement negatiu és evident si s’observa l’evolució dels últims anys, ja que des del 2008 la diferència entre naixements i defuncions no ha deixat de disminuir. En el 2010 la diferència era de 104.528 persones, però només dos anys després ja s’havia reduït a la meitat, 51.698. En el 2014 el balanç es va tancar en 31.765 persones, i encara que el 2015 s’esperi que el tancament també sigui positiu, de cara al 2016 ja no sembla possible mantenir aquestes dades.
Hi ha menys dones en edat de tenir fills que en els darrers anys
Després dels anys del baby boom a la dècada dels 70, es va produir una disminució important del nombre de naixements a Catalunya, i entre finals dels anys 80 i primers dels 90 va aparèixer l’anomenada generació buida. Resulta clau aquesta generació de dones nascudes en aquells temps per entendre la baixa natalitat dels pròxims anys. Perquè es redueixen en gran manera el nombre de dones en edat de tenir fills, entre els 16 i els 49 anys. Segons Mireia Farré, responsable de l’àrea de Població i Territori de l’Idescat, aquesta és “una granja que el 2014 va registrar una caiguda de quasi 30.000 mares potencials”. A més, se li ha de sumar que cada vegada les dones aparquen la maternitat fins a tenir una estabilitat econòmica i social, per la qual cosa l’edat de tenir el primer fill es retarda molts. A més, cada vegada es tenen menys fills, tan a Catalunya, com Espanya i Europa.
En el global de la població espanyola, en el 2050 el nombre de jubilats duplicaran el dels menors de 15 anys, i en el 2080 es podria arribar a la inversió de la piràmide poblacional.
Adéu a la immigració
Una altra de les principals causes d’aquesta situació és el saldo migratori negatiu. La crisi econòmica ha provocat que, d’una banda, alguns dels estrangers que residien a Espanya i Catalunya preferissin tornar al seu país d’origen o provar sort en un altre indret (el 2014 van marxar 102.309 persones més de les que van arribar), i de l’altra, que molts joves es veiessin obligats a marxar a l’estranger a buscar-se la vida (el 2014 van marxar 78.785 espanyols, dels quals, 50.249 eren nascuts a Espanya).
