Segons sant Bernat de Claravall, autor de Sobre la Consideració, dedicat al papa Eugeni III per ajudar-lo en el seu discerniment:
Considerar és una reflexió aguda de l’entesa o una aplicació intensa de l’esperit per descobrir la veritat.
En termes més generals, fa referència a l’acció de reflexionar amb atenció i deteniment sobre alguna cosa, ponderar o tenir en compte amb atenció i cura els aspectes d’una qüestió, situació o persona.
Sense garantia d’aconseguir-la, val la pena intentar aplicar-la als esdeveniments de l’agenda pública.
Les males decisions del passat –les famoses “pols”– acaben tenint conseqüències. I el que va passar a Espanya durant la pandèmia de la COVID-19 va ser una advertència clara de com, en qualsevol nova situació crítica, la nostra resposta institucional pot tornar a fer aigües. El recent caos davant la DANA al País Valencià ho confirma: quan l’Estat falla, la catàstrofe es multiplica.
COVID-19: el desastre que mai no es va voler avaluar
La gestió pública de la pandèmia va ser, en termes objectius, un desastre. Espanya va registrar un dels majors excessos de mortalitat a Europa durant 2020-2021: 89.200 morts en excés entre el gener del 2020 i el juny del 2021 (48.000 homes i 41.200 dones), un 10% més que les xifres oficials atribuïdes al virus. El 2021, aquest excés va ser de 29.310 morts, enfront de les 73.222 del 2020.
Les desigualtats regionals van ser alarmants. Les comunitats més afectades van ser Madrid (222 morts per cada 100.000 habitants), Castella-la Manxa (209) i Catalunya (155), davant de xifres molt inferiors a les Balears, Galícia o les Canàries (aquesta última amb una dada fins i tot negativa: -210 morts en excés).
L’evolució temporal mostra dues onades greus:
Primera onada (març-maig 2020): Madrid i Castella-la Manxa van superar el 100% d’excés de mortalitat.
Segona onada (tardor 2020): Fins a un 50% d’excés a les regions més copejades.
2021: Impacte més contingut, però encara desigual.
Al conjunt de la UE, entre març i novembre de 2020 es van registrar unes 450.000 morts en excés, amb pics del 25% (abril 2020), 40% (novembre 2020), 21% (abril 2021) i 27% (novembre 2021). Espanya va liderar tristament les xifres europees els primers mesos: un 54,3% al març i un 80,8% l’abril del 2020, l’augment més gran de tot Europa.
L’OMS va confirmar que Espanya va ser un dels països amb més excés de mortalitat associat a la pandèmia i el segon amb més pèrdua d’esperança de vida entre els 29 països analitzats.
I els nostres veïns?
Portugal va tenir 6.330 morts en excés entre març i octubre del 2020 (+12%); Itàlia va patir 99.334 morts en excés (+18,8%) el 2020 i 61.808 (+9,5%) el 2021; i França “només” va acumular 49.352 morts en excés el 2020 i 43.028 el 2021.
Les causes de les diferències van ser múltiples: Disponibilitat de llits UCI, Estratègies de detecció i testatge, Velocitat de reacció i confinaments. Però el que és essencial és això: països com Itàlia van ser copejats primer i van improvisar amb el que tenien. Portugal té un sistema sanitari més feble.
I, no obstant això, cap va gestionar tan malament com Espanya. A ciutats com Madrid i Barcelona les UCI col·lapsaven mentre altres regions tenien llits lliures. A França van traslladar pacients greus en trens medicalitzats; a Espanya ni es va intentar. Per contra, es va abusar de confinaments declarats després inconstitucionals, cosa que va agreujar la caiguda econòmica sense evitar, com veiem, una elevada mortalitat.
Tot i això, no hi ha hagut investigació parlamentària ni rendició de comptes. Cap comissió al Congrés. El fracàs no només no va penalitzar, sinó que es va premiar: Salvador Illa, ministre responsable, va ser blanquejat mediàticament i enlairat com a candidat a la presidència de la Generalitat. A Espanya es pot ser ineficaç fins a la inhumanitat… i sortir reforçat.
DANA a València: repetim el patró
La recent DANA al País Valencià ha estat un altre retrat d’aquesta disfunció crònica. L’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil revela greus errors de coordinació entre Emergències de la Generalitat, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). A això s’hi afegeix un presumpte frau curricular del delegat del Govern per a la DANA, designat pel PSOE.
La resposta institucional va ser erràtica i tardana. Va fallar la Generalitat, incapaç de coordinar el servei d’emergències. El president Mazón va fallar, sense reflexos ni capacitat executiva. Van fallar les cadenes de comandament. El resultat va ser una escena de caos on cada organisme culpava l’altre mentre la ciutadania quedava desemparada.
Com a la pandèmia, el problema de fons no va ser només tècnic, sinó estructural: una administració partitocràtica que premia l’obediència a l’aparell sobre la preparació professional. Una estructura on la lleialtat ideològica val més que la competència tècnica. I on ningú no respon de res.
Una lliçó no apresa
COVID-19 i DANA comparteixen un mateix patró: absència de planificació, improvisació, propaganda en comptes de transparència i un sistema institucional que defuig qualsevol forma d’auditoria. Per això, el país ensopega una vegada i una altra amb la mateixa pedra.
El que necessitem és un llibre blanc independent, que analitzi a fons els errors comesos, tant a la pandèmia com a emergències posteriors. I, sobretot, necessitem una reforma estructural: trencar amb una partitocràcia asfixiant que situa al capdavant d’organismes clau no els millors, sinó els més servils.
Anem malament. I si no canviem de rumb, les pròximes pólvores portaran llots encara pitjors.
La COVID-19 va ser una tragèdia mal gestionada. La DANA a València, una altra prova que no vam aprendre res. #COVID19 #DANA #València #Incompetència #Espanya Share on X
Loading ...
