Es va reunir aquest dimecres passat a Madrid una àmplia representació empresarial i política per reclamar una vegada més la finalització del Corredor Mediterrani. S’hi van aplegar 1.300 persones procedents sobretot de Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, així com els presidents o representants de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, el de Múrcia, Fernando López Mira, i la consellera de Foment de la Junta d’Andalusia, Marifrán Caraz. Una vegada més la Generalitat no hi va ser present. Ni hi va anar Pere Aragonès, ni tampoc es va dignar a enviar-hi cap conseller, malgrat que per a Catalunya aquest corredor és una reivindicació històrica.
No s’entenen les actituds del govern català perquè d’una banda es dedica a posar-li la catifa vermella al govern espanyol, i d’una altra practica gestos d’aquesta mena per qüestions que no són polítiques, en el sentit de partidistes, sinó d’interès general. És una mala manera de relacionar-se amb els nostres veïns. No anar a aquests actes econòmics, com fa pocs dies ja va passar amb la trobada a Saragossa, no és fer-li un pols a l’estat, sinó un menyspreu a les comunitats veïnes i un tirar-se pedres a la pròpia teulada. No és que siguin gesticulacions buides de contingut, és que són actes contraris als interessos i necessitats de Catalunya.
El Corredor Mediterrani és una obra prevista des de fa 25 anys, i si s’haguessin complert els terminis faria una dècada que estaria acabat. No ha estat així i cada govern de torn ha anat omplint-se la boca de compromisos i al mateix temps incomplint-los. Sánchez no és l’excepció, l’any passat Luís Ábalos, ministre de transports, va anunciar que l’obra estaria en ple funcionament el 2025. Ara, poc més de 12 mesos després, Sánchez ja ho enredereix un any i ho situa en el 2026. Però persones coneixedores de l’estat dels projectes consideren que Sánchez enreda una vegada més al personal, perquè hi ha trams en els quals l’obra no ha estat començada i en altres que ni tant sols està licitada. Això sí, la ministra que, recordem-ho, és del PSC, no es va poder estar de declarar que el 2023 ja es podrà viatjar més ràpid des de Múrcia, Albacete i Cuenca cap a Madrid i tot el nord d’Espanya. És una forma ben curiosa d’entendre el Corredor Mediterrani.
Hi ha pressupostats 1.700 milions d’euros per al 2022, però com ja van advertir els presidents de les patronals, això serveix de poc si després l’execució és mínima. Perquè aquest és un dels mals que ha patit el Corredor Mediterrani. Pressupostar i no executar.
A hores d’ara no s’entén que aquest eix que té un clar efecte multiplicador, perquè es considera que cada euro invertit té un retorn de 3,5 euros en el PIB, i que connectaria Europa amb les comunitats que produeixen el 45% del PIB espanyol, s’allarga i s’endarrereix, i que aquesta pèssima actuació del govern espanyol no comporti una allau de reclamacions i protestes per part de Catalunya.
Ara mateix en les negociacions sobre els pressupostos, ni ERC ni JxCat, de la CUP i els Comuns, no han aprofitat l’ocasió per forçar uns acords inapel·lables pel que fa al compliment, com seria una comissió de vigilància per revisar l’execució de les obres. Si no es fa una acció d’aquest tipus, el termini promès per Sánchez i que significaria arribar a la fi del projecte 30 anys després d’haver-se acordat, serà un cop més una promesa en fals.
Loading ...
