Coronavirus: Les desídies de Torra i el Govern de la Generalitat

És evident que sempre resulta més fàcil exigir responsabilitats a un altre que complir les pròpies. Les consciències mal preparades veuen sempre la palla a l’ull aliè i mai la biga en el propi. És el que li passa al president de la Generalitat i al seu Govern, que fins ara resulta manifestament ineficaç. La compareixença de la portaveu del govern, el conseller d‘Interior i la Consellera de Sanitat va ser en aquest sentit un pèssim exemple del que ha de dir i fer un bon govern; la primera responsabilitat comença per resoldre bé allò que li competeix directament, i que només requereix atenció i una bona execució.

Heus aquí resumides algunes de les principals omissions que és urgent que siguin reparades per part del Govern de Catalunya:

• Confinament d’Igualada i de les poblacions properes a ella. És molt fàcil decretar aquesta norma, però l’important és que es compleixi bé, sense augmentar l’estrès i el mal que patiran els afectats. No hi ha hagut previsió de les necessitats en personal sanitari i recursos per a aquesta zona que es vol tancada en si mateixa. Això ha de ser esmenat, com també ho ha de ser garantir l’aprovisionament correcte dels béns de primera necessitat i aportar suport psicològic. Tot això són tasques urgents i la Generalitat les ha i les pot complir.
• La protecció del personal sanitari. Els nostres governants s’omplen la boca d’elogis, d’altra banda, ben merescuts, cap al personal sanitari, però al mateix temps descuiden les més elementals proteccions d’una part d’ells. Hi ha personal d’ambulàncies que ha hagut d’agenciar-se com ha pogut de mitjans elementals de protecció, com són les ulleres. No es fan proves de contagi als que condueixen els malalts a l’hospital. La neteja d’aquests vehicles depèn del bon criteri de cada equip i no hi ha una supervisió i un procediment ben definit. El personal de les ambulàncies ha de rentar la roba que ha utilitzat a casa. Totes aquestes omissions són molt greus des del punt de vista de la seguretat personal i de la salut pública, i no es requereixen mitjans importants per resoldre-les. Es tracta simplement de desistiment dels qui ens governen.
• Després de molts testimonis de metges a través de les xarxes està clar que no hi ha un criteri homogeni quant a la seva protecció i en relació amb els malalts. N’hi ha que compten amb els mitjans de protecció necessaris per atendre els malalts en els centres d’assistència i en els hospitals, però aquests mateixos professionals no tenen protecció quan fan visites domiciliàries tot i no saber el que s’hi trobaran.
• En molts hospitals la situació dels malalts de Covid-19 pateixen un aïllament radical, el metge passa una vegada al dia i no tenen notícies dels seus familiars, que en determinats casos també estan ingressats, fins i tot en situacions de gravetat. A causa d’aquest aïllament i de la manca de relació, persones que han estat donades d’alta presenten clars símptomes d’estrès postraumàtic. Això s’ha de resoldre, perquè si no es fa estem generant patiment i costos posteriors. No n’hi ha prou amb aïllar, cal tenir en compte les condicions d’aquest aïllament.
• Hi ha una manca greu de l’instrumental necessari per a la respiració assistida, que és un dels danys més habituals dels malalts ingressats en situació aguda. Això s’ha d’esmenar amb urgència i com sigui.
• La insuficient informació oculta els errors. El govern espanyol i la Generalitat fan el mateix, no donen dades per edat de les víctimes, cosa que sí que fa, per exemple, el govern italià. A partir d’aquesta font, és evident que més del 90% dels morts per coronavirus tenen més de 70 anys. És a partir d’aquesta franja d’edat en què es concentra el perill més extrem. Tot i això, el govern de Catalunya no ha desenvolupat cap pla de contingència per evitar que el virus se segueixi acarnissant amb la població de més edat. El que s’està vivint en silenci, el que de fet està ocult, és una espècie d’eutanàsia dels grans no sol·licitada. És urgent que el govern de Catalunya faci proves massives d’infecció del virus, començant per totes les residències de la tercera edat, i generalitzant-ho a tots les persones d’aquesta condició que entren en contacte amb el sistema públic de salut, que ara després del Decret Llei sobre l’estat d’alarma, és tota la sanitat, tant pública com privada.

Aquestes són algunes necessitats vitals urgents resolubles que la Generalitat ha d’abordar immediatament.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS