Que Catalunya ha presentat uns pèssims resultats en el marc dels dolents espanyols és una evidència numèrica, tant pel nombre de persones hospitalitzades greus, com sobretot per la taxa de mortalitat i el nombre de morts. Amb relació a la primera només cal subratllar el fet que és la més gran d’Espanya per a les persones de més de 74 anys. Alguna cosa molt greu ha fallat en el sistema de salut català perquè es produís aquesta circumstància tan tràgica.
El coronavirus continua entre nosaltres, com és del tot evident, i la situació de Catalunya torna a ser d’alerta pel nombre de casos. Els contagis han tornat a créixer en relació a la primera setmana de juny a conseqüència de l’augment de la mobilitat interna, sobretot pel que fa a l’àrea metropolitana. La setmana del 25 al 31 de maig, a Catalunya hi va haver 257 casos diagnosticats, per un total de 685 d’Espanya. La xifra catalana, i també l’espanyola, va anar disminuint setmana darrere setmana. Però a finals de juny havia tornat a augmentar per situar-se en els 256 casos per 638 a Espanya. El coronavirus, per tant, continuava ben actiu.
Si s’observa la situació actual per comarques, pot constatar-se com l’afectació més gran es dóna en un corredor central que va del Segrià fins a La Garrotxa i que passa per Osona, el Bages, l’Anoia, la Conca de Barberà, la Segarra, que és el territori més afectat, i a continuació l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià, que avui és el focus amb un major nombre de casos i de brots: s’han produït quasi 300 positius més en els darrers vuit dies. També a les comarques del Pirineu, en especial a la Vall d’Aran, es dóna una incidència relativa, nombre de casos per habitats, alt, però amb poca significació, atès que la reduïda població fa que tres positius ja presentin una incidència comparativament elevada. També Barcelona i el Baix Llobregat constitueixen nuclis amb una afectació discreta i però rellevant.
Tots aquests casos es poden tipificar en tres grups: els que es produeixen en els temporers de la recollida de fruita, en les indústries càrniques, seguint el patró alemany, però també el contagi en celebracions i reunions familiars. L’únic avantatge de l’actual propagació del virus és que aquest o bé sembla menys agressiu, hipòtesis que molts experts qüestionen, o bé la intervenció sanitària és molt més ràpida i completa, el que permet, malgrat la manca de tractaments definits, contenir els efectes de la Covid-19 en una fase més inicial. Segurament, la realitat cavalca al voltant d’aquestes dues explicacions: les elevades temperatures i descens de la humitat relativa fan poc propícia la vida pel coronavirus, i també que el sistema sanitari vagi més folgat permet una millor actuació.
En tot cas, d’aquí es desprèn un ensenyament de cara a la tardor, quan s’espera que una accentuació de la capacitat agressora del SARS – CoV – 2 sigui molt més gran i a més es produeixi l’impacte anual de la grip. És per aquesta raó que previsiblement la vacunació contra aquest altre virus començaria enguany a finals de juny. La incidència més gran a la indústria de la carn és un avís ambiental: moltes persones en espais tancats, elevada humitat, i baixes temperatures, que és l’escenari de la tardor i l’hivern.
El problema important és si a base a la multiplicació d’aquest focus, que en tots els casos es consideren ben delimitats, acaba donant lloc a un confinament territorial, com ja es va fer amb Igualada. L’impacte seria important. Tindria un efecte psicològic i també econòmic, perquè donaria la imatge d’una Catalunya on la incertesa per la propagació de la malaltia es manté ben viva.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
