Comunicació positiva

Comunicació positiva

Un exdiputat del parlament danès, ara ja jubilat, ve a Catalunya amb una certa freqüència,  la seva mare és catalana, i té aquí una segona residencia. Escoltant els nostres polítics en campanya, comentava amb sinceritat, el mal resultat que dona la política de l’enfrontament i la desqualificació de l’adversari… És una comunicació que no intenta entendres amb l’altre, sinó atacar-lo, perjudicar-lo, seguint sempre una estratègia d’enfrontament.

Comentava que darrerament en el parlament danès, s’ha treballat en la pràctica d’una comunicació positiva, que parteix de la base, que el que té unes idees diferents de les nostres, no ha de ser mai el nostre enemic, sinó aquell company d’escó, que pensa diferent, al que haig d’escoltar i respectar.

Tots sabem que és una comunicació destructiva, i que és una comunicació positiva. La primera utilitza com a estratègia l’enfrontament, que només ens porta a desitjar a l’altre tots els mals, i acabar sentint per l’adversari, el pitjor, l’odi.  En canvi, en la comunicació positiva hi ha les ganes de voler-se entendre, d’escoltar-se, d’ajudar-se, de generar vincles.

Parlant de la comunicació positiva, el sociòleg Paul Watzlawick, diu que hi ha dues modalitats. La comunicació simètrica i la comunicació complementaria. En la comunicació simètrica, el poder està equilibrat, els coneixements també. El comportament de l‘un és igual al comportament de l’altra. Ningú vol dominar a ningú. Així la relació tendeix a ser estable i gratificant. En l’altre extrem, hi ha la comunicació asimètrica, on un és el dominador, i l’altre és el dominat. Hi ha un que mana, i un altre que obeeix. És una relació molt poc gratificant i molt inestable.

Després hi ha la comunicació complementària. Les habilitats, els coneixements i els rols són diferents. El que fa l’un, no ho fa l’altre. El que fa l’altre no ho fa l’un. Les responsabilitats no són les mateixes. Però totes són igualment importants. Fins i tot en la relació “metge-pacient” o en la de “mestre-alumne”, on sembla haver-hi una certa asimetria, perquè un guia, i l’altre és guiat, però ben mirat, si és important ensenyar, també ho és aprendre.

També en les relacions de parella pot haver-hi comunicació simètrica o bé complementaria, depenen de les característiques dels que formen la parella, i de la preparació de cadascú. En unes parelles pot ser més convenient la relació simètrica, en altres la complementària.

El que cal és que en la relació, donar i rebre siguin viscuts amb joia, equilibri i satisfacció.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Seria bo per Catalunya un govern amb ERC, JxCat i la CUP?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú