Catalunya, la Comunitat Autònoma més important d’Espanya (amb un Producte Interior Brut de 211.915 milions d’euros), està patint una forta inestabilitat política en els darrers dies. Aquesta situació no és favorable per la pèrdua de confiança dels agents econòmics en Espanya, però la seva actitud és d’espera a veure com es desenvolupen els propers esdeveniments. En el cas hipotètic de l’arribada d’un acord en el repartiment del deute públic entre Catalunya i Espanya, després de la independència de facto, aquest s’hauria de plantejar sota dues opcions possibles: dividir el deute públic espanyol segons el Producte Interior Brut de Catalunya o segons el nombre d’habitants que hi viuen a Catalunya. Aquesta possibilitat d’establir una negociació perquè Catalunya assumeixi el deute global de l’Estat seria molt millor que no una independència sense fer-se càrrec dels passius centrals.
Per poder analitzar el deute final, també és convenient veure les dades macroeconòmiques que ha tingut Catalunya en el darrer exercici econòmic. Com seria l’economia Catalana després de la independència?
Un deute semblant al suís
Qualsevol pronòstic econòmic que es pugui portar a terme sempre està subjecte a canvis d’escenaris totalment diferents i radicals segons les decisions polítiques. A l’hora de veure quin deute li pertocaria a Catalunya primer s’ha de restar el deute públic total del català. En l’actualitat el deute espanyol arriba als 1.133.851 milions d’euros, un 99% del PIB anual, mentre que el català és de 75.118 milions (35,44% sobre el PIB de Catalunya). Per tant, el deute sense el català serien 1.058.733 milions.
El repartiment es pot portar a terme segons dos criteris: la riquesa de la regió o el nombre d’habitants. En el cas que el criteri sigui demogràfic, el percentatge de participació de Catalunya són el 16%. En canvi, el PIB català sobre el total seria lleugerament superior: un 19%. D’aquesta manera, respectivament, el deute estatal a repartir a Catalunya segons les dues opcions serien 169.319 milions d’euros i 200.587 milions. Per últim, el deute final d’una Catalunya independent seria aquesta porció de deute estatal sumat a l’actual de la Generalitat. El resultat seria que Catalunya hauria d’assumir 244.467 milions d’euros o 275.705 milions, respectivament segons els dos criteris.
Si es compara amb el Producte Interior Brut actual de Catalunya, significaria que aquest deute afegit suposa el 79,89% del PIB, si es tria l’opció del repartiment segons la població, o el 94,65% si es selecciona el criteri segons la riquesa de la Comunitat Autònoma.
En cas que sigui així, Catalunya hauria de fer front a un fort increment del seu deute. En comparació amb altres països, el deute català seria lleugerament superior al rus (196.257 milions d’euros), a l’israelià (172.915) i al suec (190.559). En canvi, els passius totals de l’hipotètic nou estat es situarien en nivells similars a Portugal (241.061), Suïssa (241.703) i Àustria (295.719). Per poder realitzar una comparació més global s’ha afegit el deute de Grècia (314.897) i l’espanyol (1.107.205). Val a dir que el deute espanyol descomptant el català significaria uns 1.058.733 milions d’euros.
Catalunya seria un estat petit a la UE?
Amb una població de més de set milions i mig d’habitants, similar a Bulgària o Àustria, es trobaria en la posició número 15 de la Unió Europea (en termes demogràfics). Si ens centrem en el Producte Interior Brut, la riquesa que es genera anualment en una regió econòmica, Catalunya (211.915 milions d’euros a l’any 2016) es trobaria per sobre de Portugal (185.180), República Txeca (176.564), Grècia (175.888) i Romania (169.578). Per una altra banda, Finlàndia (215.615) i Dinamarca (277.339) se situarien lleugerament per sobre de Catalunya. És important pensar que, en el cas de la independència, la primera fase estarà marcada per una desaccelerament econòmic del país.
Val a dir que el PIB només mesura la riquesa que genera una regió econòmica en un any i no el nivell de benestar dels seus habitants. En canvi, si es mesura el PIB per càpita (riquesa total dividida pels habitants), ens fa apropar més cap a la realitat de la població. Encara que hi ha altres instruments, com l’índex de Gini, que poden donar una visió més completa.
En referència al Producte Interior Brut per càpita, Catalunya (28.590 euros per habitant) es trobaria per sobre d’Espanya (24.100), Eslovènia (19.600), Portugal (17.900) i de la República Txeca (16.700). Estats amb millors resultats serien Andorra (30.290), França (33.300), Israel (33.721) i el Regne Unit (36.100).
Les economies d’Espanya i de Catalunya dependran molt de com es porti a terme en les setmanes vinents les decisions polítiques. Un trencament sense tenir en compte la cerca del benestar dels ciutadans significaria un cop molt dur per a les economies domèstiques d’arreu de l’estat. Per aquest motiu és de vital importància del diàleg i tornar a recuperar la confiança de les inversions nacionals i internacionals.
