Com influirà l’economia al vot. 10 punts clau

Cal fer una atenció prioritària als desequilibris clau de l’economia espanyola:

1. Continua sent molt gran la xifra d’atur, que es pot situar en termes reals en uns 3,5 milions, unes 750.000 persones més que el registre oficial. Aquesta diferència està ocasionada, sobretot, pels fixos discontinus que no treballen, estan inscrits com a demandants d’ocupació i en molts casos cobren la prestació corresponent. El Govern mai no ha volgut aclarir aquesta xifra malgrat les reiterades peticions. La xifra d’aproximadament 750.000 sorgeix d’afegir a l’atur registrat la xifra de demandants de feina.
2. La desocupació dels joves del nostre país dobla la mitjana europea , amb un 22,4% i un risc de pobresa i exclusió social del 27%.
3. La tercera característica dels desequilibris és l’ existència de desenes de milers de llocs de treball sense cobrir malgrat l’elevada xifra de persones aturades.
4. La quarta característica és la reducció de la productivitat, que és un problema greu i crònic de l’economia espanyola. Si la productivitat a la UE és igual a 100, la d’Espanya només 95,7. Per situar referències: Itàlia 102,8, França 114,8.
5. La cinquena característica és que l’ absentisme laboral arriba a màxims històrics, potser per períodes de temps més breus quant a l’absència del lloc de treball, però en un nombre molt més gran.
6. La sisena característica es refereix al fet d’una arribada massiva d’immigrants, que se situen entre els 50.000 i els 100.000 a l’any, i alhora una emigració important de persones altament qualificades, generalment joves, i que també constitueixen una xifra de desenes de milers . Es podria dir que importem població dotada d’un capital humà reduït i exportem personal autòcton d’elevat capital que ha estat sufragat per les inversions públiques i privades del propi país. A Catalunya, segons les últimes dades, la població nascuda a l’estranger se situa ja al 23,8%, gairebé un de cada quatre habitants, i a Barcelona al 30%. Catalunya a escala europea només es veuria superada per Malta (28,3%), que és un país molt singular. La xifra espanyola és del 17,1%, molt per sota de la francesa del 13,1% i de la UE del 13,3%.
7. La setena característica es refereix al dèficit vegetatiu. Fa anys que moren moltes més persones de les que neixen i alhora no hi ha cap política a favor de la natalitat, la maternitat i la família digna d’aquest nom, tant en ajudes econòmiques com en prestació de serveis i de manera especial, la disponibilitat d’habitatge en condicions econòmiques accessibles per a la immensa majoria de la població. Alhora, se segueix primant econòmicament i culturalment l’avortament massiu, proper a les 100.000 persones a l’any i que conté un important ingredient eugenèsic. La combinació de pocs naixements i molta immigració és explosiva econòmicament i cultural.
8. La pressió impositiva ha crescut molt en els últims anys i se situa al capdavant quant a creixement de la UE, cosa que, afegit a l’efecte de la inflació, ha deteriorat molt els comptes familiars. A Catalunya aquest fet es veu agreujat per la molt més gran pressió fiscal. Influirà en el vot?
9. El 2024 Espanya és també un dels països on més s’ha notat la pujada de la cistella de la compra. Concretament, som el tercer país més car amb el 5,4%, només darrere de Malta (7,3%) i Grècia (6,5%). Itàlia, per exemple, es troba a una distància amb preus més tranquil·litzadors, el 4%, i França, el nostre altre veí, amb el 3, 4%. Tot i això, Portugal és el més afortunat perquè només ha augmentat la cistella de la compra un increïble 0,4%. Tot i que el miracle europeu és Hongria on els preus de la cistella de la compra s’han reduït un 2,2%.
10. L’increïble preu de l’habitatge equival a 7,5 anys de sou mitjà, cosa que significa que la família tipus amb aquest nivell d’ingressos trigaria avui 75 anys a pagar el seu habitatge si estalvia el 10% del sou, molt més que la seva esperança de vida, i si estalvia més, per exemple, un de cada 5 euros que ingressi, trigarà 32 anys i mig a poder-la pagar de manera completa. És evident que l’habitatge s’ha convertit en el gran problema d’aquest país i d’una manera més acusada encara a ciutats com Barcelona i el seu entorn, però no sembla que els partits polítics sentin una atracció especial per aquest tema, si exceptuem les sempre demagògiques declaracions que quan s’acosten unes eleccions fa el president Sánchez, que després acaben en res. Qui recorda les desenes i desenes de milers d’habitatges que ens ha promès en conteses electorals anteriors?

Tots aquests desequilibris condicionen greument el present i el futur de la nostra societat i impedeixen un progrés raonable en termes de benestar i prosperitat. Avui no és estrany que més d´un centenar d´economistes, empresaris i acadèmics hagin dirigit un escrit al govern advertint que “estem a temps d´evitar una altra crisi”. La seva preocupació principal es la pressió tributària que suporten els espanyols fruit de la inflació i de les desenes de pujades, i creacions d’impostos. També adverteixen que, malgrat la pressió fiscal més gran, el 2024 serà l’any en què els interessos del deute es pagaran amb més deute, cosa que mostra, segons l’escrit, el desinterès per sanejar els comptes espanyols. L’economia espanyola, lluny d’anar com una moto, va a menys, malgrat l’ajuda europea. 2024 sigui l’any de menor creixement econòmic de l’última dècada, excloent-ne l’any de la pandèmia.

 Loading ...