Google va preparar un informe on es registren els canvis de mobilitat al llarg de la pandèmia en termes de percentatge i en relació amb les dades mitjanes. Però adverteixen que:
“La precisió de la ubicació i la comprensió dels llocs categoritzats varia d’una regió a una altra, de manera que no recomanem utilitzar aquestes dades per comparar els canvis entre països o entre regions amb diferents característiques (per exemple, àrees rurals versus àrees urbanes)“.
Només han tractat aquelles regions que disposen de nivells de dades estadísticament significatius. Per saber com van calcular aquestes tendències i preservar la privacitat, l’informe ofereix l’accés a la metodologia.
Les dades que figuren a continuació es refereixen al conjunt d’Espanya (i la xifra del mateix concepte cenyida a Catalunya).
La baixada més gran s’ha donat en la venda minorista i activitats de lleure, que han disminuït un 94%. Aquesta reducció, que de fet significa el cessament de tota activitat, es refereix a tendències de mobilitat per llocs com restaurants, cafeteries, centres comercials, parcs temàtics, museus, biblioteques i cinemes.
Per parcs (parcs nacionals, platges públiques, parcs urbans, places i jardins públics), la reducció ha estat del 89%.
Les tendències de mobilitat per llocs com centres de transport públic, estacions de metro, autobús i tren, i tot tipus d’estacions de trànsit, la disminució ha resultat del 88%.
Un segon grup és el de supermercats i farmàcies, i parafarmàcies, perfumeries, magatzems d’aliments, mercats d’agricultors, botigues especialitzades d’aliments. En aquest cas la reducció també és important, el 76%, encara que segurament molt diferent entre les activitats essencials, com l’adquisició de menjar i productes farmacèutics. Ha de considerar-se que es tracta de mobilitat i no de despesa. Pot donar-se menor freqüència de compra però més despesa per unitat.
Més moderada ha resultat la mobilitat relacionada amb els llocs de treball, del 64%.
Finalment, la que ha registrat una mobilitat positiva, com és lògic, és la relacionada amb la residència, que ha registrat un increment del 22%.
L’aturada ha estat total en l’activitat comercial, i això també s’ha de llegir en el grau del problema econòmic que genera la tornada a la normalitat, la presència a l’aire lliure, l’espai públic, confirmant la disciplina del confinament, la mobilitat mitjançant el transport públic. Atès que la reducció en la mobilitat a la feina ha estat important, però menor, resulta evident que el transport privat ha exercit la funció majoritària en els desplaçaments.
La reducció en l’activitat comercial relacionada amb l’alimentació, però també en farmàcia i perfumeries, ha estat gran però menor que les anteriors. També és possible observar que en termes de desplaçaments laborals, gairebé un terç de les persones han mantingut la seva activitat, o en termes oposats, dos terços no han treballat, i això també dona una idea del cop econòmic que implica aquesta aturada. Finalment, només, com és lògic, l’habitatge ha registrat un balanç positiu.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Google va preparar un informe on es registren els canvis de mobilitat al llarg de la pandèmia en termes de percentatge i en relació amb les dades mitjanes Share on X
