Un símptoma de l’endarreriment fatal d’Europa respecte a les economies més desenvolupades del món és la seva dependència de la infraestructura digital dels Estats Units.
Miguel De Bruycker, director del Centre de Ciberseguretat de Bèlgica, l’autoritat nacional de seguretat en línia del país, ha recentment advertit en declaracions al Financial Times que Europa ja ha “perdut internet”.
De Bruycker ha assenyalat que actualment “resulta impossible” arxivar dades amb la garantia total que aquestes es quedin a Europa perquè les empreses nord-americanes dominen la infraestructura digital.
A més, els poders públics europeus depenen de la cooperació d’empreses privades per a dur a terme la seva missió de protegir les dades que transiten pel núvol i els seus usuaris humans. I la major part d’aquests actors, afegeix, són nord-americans.
De Bruycker, que ha estat testimoni privilegiat de l’evolució del sector durant la seva dècada al capdavant de l’agència estatal belga, assegura que Europa s’ha quedat enrere en diverses tecnologies crucials que resulten fonamentals per a protegir els països europeus davant de ciberatacs, al capdavant de les quals la computació en el núvol i la intel·ligència artificial.
De forma encara més flagrant, De Bruycker lamenta que les recents iniciatives reguladores de la Comissió Europea, com la Llei d’Intel·ligència Artificial, estan “bloquejant” la innovació i impedint que apareguin empreses europees capaces de mantenir-se en la cursa tecnològica amb les seves homòlogues nord-americanes.
Pot sobtar que un alt funcionari del país que alberga les principals institucions de la UE sigui tan explícit en la seva crítica envers la gran l’ambició reguladora d’Europa.
De fet, Bèlgica també s’ha situat recentment en l’ull de l’huracà per la seva insistència a rebutjar l’ús d’actius financers russos congelats per tal de contribuir a sufragar l’esforç de la guerra d’Ucraïna. Brussel·les és sabedora de la pèrdua de credibilitat internacional que li suposaria expropiar actius financers que un estat sobirà confià a la seva jurisdicció.
Entre els països europeus, Bèlgica es troba sovint en primera línia d’atacs informàtics: el país patí l’any passat almenys cinc onades de ciberatacs de tipus denegació de servei contra pàgines web governamentals i empresarials del país, cadascuna de les quals durà diversos dies i obligà a tancar serveis en línia.
Se sospita que activistes russos estan darrere de la majoria d’incidents, afirmació que De Bruycker no dubta a completar afegint que de vegades aquestes ciberofensives són una resposta a declaracions contra Rússia fetes no per polítics belgues… sinó funcionaris europeus.
Tornant a De Bruycker, aquest no dubta a criticar la hipocresia de molts debats en el si d’Europa sobre la importància de la “sobirania tecnològica europea”, titllant-les de discussions “religioses” mancades de sentit concret.
El director de l’agència belga de ciberseguretat exposa que abans de res “ens caldria definir, a escala europea, què significa sobirania en l’àmbit digital”. Tot i que afegeix que la millor garantia de ciberseguretat que tenim avui en dia a Europa és seguir treballant amb el govern i les empreses especialitzades dels Estats Units.
Un símptoma de l'endarreriment fatal d'Europa respecte a les economies més desenvolupades del món és la seva dependència de la infraestructura digital dels Estats Units. Share on X
Loading ...
