La proliferació de textos sobre la situació política de Catalunya i l’independentisme, és tan nombrosa que de fet ja constitueix per si mateix un nou gènere literari.
Dins aquesta selva de textos de tant en tant apareixen obres de singular interès. Una d’elles és l’escrita per Carles Castro “Cómo derrotar al independentismo”. Castro és l’analista electoral del diari La Vanguardia i doctor en Ciències de la Informació, amb un amplíssim currículum d’anàlisi electoral. El fet de treballar en un mitjà de gran abast com és La Vanguardia i de publicar treballs de manera regular li atorga un maneig continuat de les fonts estadístiques i de les enquestes que li permeten una composició de lloc numèrica sobre la situació i les perspectives electorals de primeríssim nivell.
Ara ha posat els seus coneixements d’aquest breu text de 115 pàgines editat per EDLibros que compendia la resposta a l’interrogant de com fer perdre el govern al bloc independentista.
No revelarem el pinyol del text, però sí apuntar que l’anàlisi que desplega és d’allò més interessant per les consideracions polítiques que implica. N’hi ha una que és fonamental: si no apareix una formació catalanista que reculli vots del centreesquerra i del centredreta i del catalanisme moderat a votants de l’independentisme, la situació difícilment capgirarà. Si aquesta tesi és certa, i pensem que és molt exacta, la irrupció anunciada de Valls no canviaria per a res el panorama perquè només configuraria d’una altra manera el vot no independentista de centredreta, que ara bàsicament es reparteix entre Cs i PP. Fins i tot, la presència de tres forces en aquest espai podria penalitzar la representació en diputats.
La qüestió és almenys numèricament clara. Sense una pèrdua d’un mínim de 4 o 5 diputats per part del bloc independentista el canvi de correlació no és factible.
Hi ha, però, en tot això una variable, diguem semioculta, que són els Comuns que en un moment determinat, podrien afavorir la continuïtat d’un govern independentista sota la presidència d’un diputat d’ERC. Per tant, els Comuns des d’aquest punt de vista són un factor que, si no queda afeblit, pot lliscar cap a la banda favorable de mantenir l’actual predomini governamental dels partidaris de la independència.
