La Ponència de Nomenclàtor, una comissió de l’Ajuntament de Barcelona, ha aprovat el canvi de nom de tres carrers situats al barri de Gràcia: Santa Àgata es transforma en Àgata Badia i Puigrodon; Santa Magdalena en Magdalena E. Blanc; i Santa Rosa en Rosa Puigrodon Pla.
Raó principal que han adduït per justificar el canvi:
“Totes tres són vies públiques situades al voltant de la plaça de Trilla. Els terrenys eren propietat d’una mateixa família (la d’Antoni Trilla), i per això diversos carrers de la zona van prendre el nom d’alguns dels seus membres. Però en aquella època, al segle XIX, les vies públiques no es batejaven amb noms de dones, i per aquest motiu es van utilitzar els de les santes. Amb aquesta modificació es volen recuperar els noms originals d’aquestes dones”.
Hi ha uns fets que desmenteixen l’afirmació que al segle XIX els carrers no es batejaven amb noms de dones:
1- En el “Nomenclàtor dels carrers”, que es pot consultar via Web, hi figuren 9 carrers els noms dels quals es van aprovar al segle XIX i que es van batejar amb noms de dones. Són els següents, citats amb la informació que consta en el Nomenclàtor:
C/ Caballero: Dolors Caballero i Rasco (1844 – 1886). Muller de Joaquim de Mercader i de Belloch, comte de Bell-lloc, propietari dels terrenys.
C/Calvet (1877): Maria del Remei Calvet i Sagrera (Barcelona, 1848 – 1927). Propietària dels terrenys on es començà a obrir el carrer per herència del seu marit.
C/Carrencà (1876) : Josepa Carrencà. Muller de Pau Ganduxer i Aymerich, propietari dels terrenys.
C/ d’Elisa (1895) Elisa Musitu i Garcia-Navarro (Barcelona, 1843 – 1891). Muller de Felip Bertran d’Amat, propietari dels terrenys.
C/Portolà (1891) Rosa de Portolà i Guinart (Agullana, 1821 – Barcelona, 1890). Propietària dels terrenys on s’obrí el carrer.
C/ de Raset (1876) El carrer s’obrí en els terrenys que foren propietat de Magí Modolell del Puig i Negrevernís. El seu fill Vicenç Modolell i Vallmajor, en el seu testament de data 28 de desembre de 1861, esmenta la seva néta Gaietana Raset i Vallmajor de Batllori.
C/ de la Saleta (1873) Francesca Xaviera de Saleta i Descatllar (1791 – 1869). Propietària de terrenys en aquells indrets. Posseïa el títol de marquesa de Montsolís.
C/ de Tavern (1876) Nicolasa Tavern i Nuñez-Pastor (Oviedo, 1800 – Barcelona, ?). Propietària dels terrenys.
C/ de Vallmajor (1876) Rosa Vallmajor i Canet (Dosrius, 1778 – ?). Muller de Magí Modolell i Negrevernis, propietari del terreny on s’obrí el carrer.
¿Com s’explica això, si fos certa l’afirmació de l’Ajuntament?
(És normal que a la placa del carrer només hi consti el primer cognom, igual que passa amb carrers de Barcelona dedicats a homes.)
2- També hi ha homes concrets als quals es dedicaven carrers amb el nom del seu Sant patró. Aquesta forma d’homenatjar no era exclusivament per a dones. Algunes mostres:
C/ Sant Eudald (abans de 1900). En homenatge a Eudald Forns, propietari que cedí els terrenys per a la construcció del viaducte de Vallcarca.
C/Sant Gil (abans de 1865). Carrer obert pels volts de 1840. Li donà el nom un propietari anomenat Gil.
C/Sant Joaquim (abans de 1900). En homenatge a Joaquim Mas, que va urbanitzar el 1840 la plaça del Sol i els seus voltants.
C/Sant Magí (abans de 1850). En homenatge a l’oïdor de l’Audiència de Barcelona, Magí Ferrer.
C/Sant Màrius, carrer de (abans de 1900). Nom atorgat al carrer a petició del pintor i escenògraf Josep Planella i Coromines (1804 – 1880), que tenia una torre a l’indret, en record del seu fill Màrius, que morí molt jove.
La història de la plaça Trilla, que figura al Nomenclàtor, deixa ben clar que en l’ús de posar el nom del Sant patró en lloc del nom personal no hi havia discriminació entre homes i dones:
Antoni Trilla i Escarabatxeras (Lleida, 1769 – Barcelona, 1824). Advocat i propietari dels terrenys on s’obrí la plaça. La seva vídua (Àgata Badia i Puigrodon) sol·licità, l’any 1825, urbanitzar l’heretat Casa del Simó, que després es conegué com a Torre Trilla. La plaça s’havia de dir de Sant Antoni, pel nom de fonts del seu marit, de la mateixa manera que ella tenia dedicat el carrer de Santa Àgata.
Conclusió:
L’Ajuntament ha decidit eliminar els noms de les Santes patrones de tres dones concretes esgrimint una falsa justificació, ja que en el seu moment no hi havia res que impedís batejar-los amb els noms personals que ara, després de gairebé 200 anys, els vol imposar de manera arbitrària.
Els greuges que s’ocasionen amb aquests canvis són gravíssims:
Esborren la memòria històrica d’uns carrers que des del seu origen fins ara s’han identificat amb els noms que tenen.
Menystenen la voluntat d’Àgata Badia i Puigrodon, propietària dels terrenys que va fer urbanitzar. Tot indica que va ser per decisió personal que va anomenar aquests carrers amb el nom de la Santa patrona de la seva mare (Rosa), de la seva sogra (Magdalena), i d’ella mateixa. Així ho indica la informació del Nomenclàtor:
C/Santa Àgata. En homenatge a Àgata Badia i Puigrodon (Lleida, 1770 – Barcelona, 1836). Propietària de la finca Torre del Simó de Gràcia. Sol·licità permís per parcel·lar i urbanitzar el 1825 i l’autorització li fou concedida l’any 1826. El carrer es va obrir l’any 1830.
C/Santa Magdalena. En homenatge a Magdalena Escarabatxeras i Blanch (Barcelona, ? – 1794). Sogra d’Àgata Badia i Puigrodon de Trilla, propietària urbanitzadora del sector de Gràcia on hi ha el carrer.
C/Santa Rosa. En record de Rosa Puigrodon i Pla (Tremp, ? – Barcelona, 1816). Mare d’Àgata Badia i Puigrodon de Trilla, urbanitzadora de la zona de Gràcia on hi ha el carrer.
Una proposta constructiva:
Si la Comissió de Nomenclàtor té tant d’interès en què es coneguin els noms i cognoms de les dones corresponents, n’hi hauria prou amb inscriure’ls a sota del nom de la Santa que figura a les plaques dels carrers.
Aquesta seria la solució assenyada, en lloc de la barroeria de pretendre enganyar la gent amb un fals pretext que, en realitat, amaga una mena de fòbia a què hi hagi carrers amb noms de la tradició catòlica.
Per acabar-ho d’adobar, aquests canvis contradiuen l’auto lloança amb què l’Ajuntament s’ufaneja d’haver-los aprovat:
“amb aquesta iniciativa continuem dignificant el paper de la dona en la societat barcelonina al llarg de la història i contribuïm a reduir la desigual representació entre dones i homes al Nomenclàtor on menys del 10% dels carrers i places de la ciutat tenen nom de dones reals.”
Pura retòrica enlluernadora perquè no es vegi la indignitat de no respectar el paper d’Àgata Badia i Puigrodon, la dona que va voler que aquests carrers s’anomenessin com s’han anomenat fis en l’actualitat.
Si la Comissió de Nomenclàtor té tant d’interès en què es coneguin els noms i cognoms de les dones corresponents, n’hi hauria prou amb inscriure’ls a sota del nom de la Santa que figura a les plaques dels carrers Click To Tweet
