No és cap sorpresa, el govern de Barcelona és un defensor acèrrim de la prostitució com a treball sexual. El que no s’estudiï a l’FP ni a les universitats, no és inconvenient perquè els Comuns de l’alcaldessa tinguin a gala fer aquesta afirmació tan rotunda que ara s’ha fet evident i formalitzada en els debats al Congrés.
Com és sabut s’ha aprovat al Parlament la proposició de llei per prohibir el proxenetisme en totes les seves formes i sancionar els clients de la prostitució. Aquesta proposta del PSOE va tirar endavant per majoria i sobretot gràcies al suport del PP, que com es pot veure, cada vegada més li salva la vogada als socialistes. En aquesta ocasió es va produir, però, un fet infreqüent. Ja no seria notícia que UP votés contra el seu propi govern, això és un plat habitual a la mesa del Congrés, i en aquest sentit la governació espanyola ha fet una important aportació a la ciència política: com és possible governar i alhora estar a l’oposició en una aplicació brillant d’una de les característiques de la física quàntica, la possibilitat que una partícula ocupi dues posicions simultàniament.
Però, no ens perdem en disgregacions, la notícia del Congrés va ser que el grup d’UP va votar dividit perquè els diputats de la família política de Colau es van oposar a la norma del PSOE que sí que donava suport a la resta de membres d’UP. I a més, van explicar les raons de la seva radical discrepància en això de prohibir la prostitució. Van considerar la proposta dels socialistes “moralista, paternalista, punitivista, perquè no escolta totes les dones, no té garanties, barreja tràfic de persones amb prostitució”. Colau sosté que hi ha dones que es dediquen a la prostitució, disposant d’altres opcions, perquè és un treball que els hi agrada. La diputada socialista, Adriana Lastra, els hi va contestar que “el comerç amb el cos de les dones és l’últim residu del sistema esclavista”. Com es pot contemplar,el “diàleg” entre els aliats no s’està de res i les bufetades entre el feminisme, ara per la prostitució abans pels trans, cada vegada més s’assemblen a la pugna entre leninistes i trotskistes. El que no queda clar és qui fa cada paper.
Però no és només en matèria de prostitutes on rau l’enfrontament, també en el porno hi ha grans diferències. Perquè l’alcaldessa de Barcelona, com no podia ser d’una altra manera, és una acèrrima defensora del porno, de manera que la capital de Catalunya acull cada any, ho farà d’aquí a poc una altra vegada, un dels més grans salons del porno d’Europa, amb grans exhibicions en viu i directe on la joventut es pot educar en pràctiques que, segons els malintencionats, estimulen després les violències en manada. Es tracta de gent que no sap veure la vessant creativa i alliberadora d’aquesta pràctica.
Doncs bé, el que fa Colau i el seu feminisme redemptor d’homes, fins a l’extrem de crear el Centre de les Noves Masculinitats que es compromet a remodelar el cervell als qui fan els cursos pertinents, per a l’altra banda del feminisme és pecat mortal. Precisament una de les seves més caracteritzades i agressives portaveus, l’escriptora Laura Freixas, publicava un article d’absoluta desqualificació, “La batalla del porno”, a La Vanguardia. Molt ens temem que aquesta feminista, dura castigadora de tot el que puguin ser homes, malgrat els seus mèrits en aquest terreny, mai gaudirà de l’oportunitat de fer el pregó de la Mercè a Barcelona.
Quan Colau parla del seu model de ciutat i diu que és únic, té tota la raó del món i cal incorporar en la seva descripció el progrés per aconseguir que Barcelona sigui una de les capitals europees de la prostitució i el porno. Voluntat per assolir-ho no li falta, amb l’aquiescència del seu segon i representant socialista, Collboni, i l’oposició col·laboradora d’ERC, amb Maragall al capdavant.
Loading ...
