A Catalunya hi ha “una majoria natural invisible” que ens governa. Ho fa des del govern de l’estat amb el suport, peti qui peti, d’ERC al govern Sánchez.
Succeeix cada vegada més a la Generalitat, on els Comuns cada vegada salven més els mobles gràcies a ERC i és una evidència a l’Ajuntament de Barcelona, on Maragall i el seu grup, en teoria primera força de l’oposició, està atent a salvar el govern municipal en els moments crítics.
Ara mateix ha succeït en dues ocasions seguides. Una ha estat amb motiu del debat al ple sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de suspendre la ZBE, perquè tal com està plantejada significa una greu discriminació social. Els vots d’ERC li van salvar els mobles a Colau. I per si no fos prou també es va unir a BComú per defensar la superilla, un altre dels emblemes del govern de l’alcaldessa.
Heus aquí com una majoria relativa pírrica, Colau és la segona força, governa a Barcelona sense cap consens ni diàleg. Un govern tan fonamental per a la ciutat que no són entesos per la majoria de la població. De fet, Colau governa com si hagués guanyat una guerra o ella fos la responsable d’haver instaurat un nou règim. Perquè precisament el que fan els nous règims és posar-se a canviar a tort i a dret els noms dels carrers.
Colau ha convertit el nomenclàtor de la ciutat en el seu pati particular d’obsessions ideològiques. Ha declarat que vol un nomenclàtor “feminista, obrerista i popular”, quan el normal és dotar a Barcelona d’uns noms de carrers estables que no vagin canviant al gust de l’alcalde de torn, i que responguin a personalitats de certa solvència que hagin tingut vincles amb la ciutat. Però no, ara mateix l’antiga plaça d’Antonio López, una important figura en la indústria, la banca, la navegació i filantrop, ha estat substituïda, sota l’acusació colauista que era un esclavista, per la d’Idrissa Diallo, una immigrant que va tenir la dissort tràgica de morir al Centre d’Internament d’Emigrants de la Zona Franca. Tots els morts són molt respectables, però això no justifica anar fent aquesta mena de necrològiques.
El que necessiten els immigrants de l’Ajuntament són ajuts efectius que ara no tenen. Com sempre, en el cas de Colau, hi ha molt de discurs i poques respostes/solucions. I això explica que en últim terme, quan un immigrant es troba sense recursos, ni en somnis se li acut anar a una dependència municipal d’aquelles que els hi dediquen plaques de carrers. Senzillament, van a Cáritas o a una parròquia, que almenys poc o molt sap que trobarà persones de carn i ossos que el vincularan a alguna mena de recurs que cobrirà les seves necessitats.
Colau ha declarat que vol un nomenclàtor feminista, obrerista i popular Share on X
Loading ...
