Les tres ciutats més avançades del món són Londres, Nova York i Amsterdam, seguides per París i Reykjavík. Així ho afirma la sisena edició del rànquing “Cities in Motion” preparat per l’escola de negocis IESE. La graella de posicions és predominantment europea: 28 de les 50 ciutats que el lideren es troben en el Vell Continent.
Què vol dir, emperò, ciutat “avançada”? L’IESE construeix el rànquing basant-se en nou dimensions diferents: capital humà, cohesió social, economia, govern, medi ambient, mobilitat, urbanisme, abast internacional i tecnologia. Aquestes, combinades, serveixen establir les ciutats capdavanteres del món. Es podria considerar que són, senzillament, les que marquen el camí a seguir per a les altres.
La cohesió social, assignatura pendent de les ciutats líders
En el rànquing sobten diverses coses: la primera és la dificultat de combinar l’èxit global amb la cohesió social. Cap de les ciutats que lideren el Top-10 obté alhora una de les deu posicions per aquesta dimensió. La que s’hi apropa més és la petita Copenhaguen, amb la posició 11.
Amsterdam (posició 38), Londres (45) però especialment París (87) i sobretot Nova York (137!) no són clarament exemples a seguir pel que fa a polítiques socials.
Per cohesió social, l’estudi entén “la percepció de pertinença a un projecte o situació comuna”, i la mesura observant la intensitat de la interaccions socials dintre de la ciutat. Dit altrament, conviuen els rics amb els pobres, els joves amb els ancians, els autòctons amb els estrangers? Les dades crues obtingudes provenen d’un conjunt d’indicadors que inclouen els índex de criminalitat, la desigualtat econòmica, l’accés a la sanitat o el preu de l’habitatge.
Les ciutats que lideren el rànquing de cohesió social són Zurich i Berna a Suïssa i Taipei a Taiwan. Segueixen altres ciutats de relativament poca població: Basilea (Suïssa), Linz (Àustria) i Wellington (Nova Zelanda).
El fet que cap de les ciutats líders del món ho sigui en termes de cohesió social posa en evidència que l’èxit es distribueix de forma poc igualitària a l’interior de les ciutats líders.
Més enllà de la mida
També destaca el fet que hi ha nombroses ciutats de talla mitja o petita que ocupen posicions destacades en el rànquing global, cosa que demostra que la mida i la importància política o inclús econòmica no ho són tot a l’hora d’esdevenir una ciutat pionera.
La capital islandesa, Reykjavík, de menys de 150.000 habitants (Terrassa en té 220.000), ocupa la cinquena posició en el rànquing global.
Copenhaguen és la vuitena amb 600.000 habitants, Estocolm la tretzena amb 960.000 i Oslo catorzena amb poc més de 600.000. Zuric arriba en quinzena posició amb uns 400.000 pobladors.
Madrid i Barcelona
A nivell espanyol, les dues ciutats més ben situades (dins del top 30 mundial), són Madrid (posició 24) i Barcelona (28).
En el cas de Barcelona, sobta la baixa cohesió social (posició 89), que és amb molta diferència la dimensió que fa baixar més la mitja de la ciutat. En totes les altres, la ciutat comtal obté una plaça almenys en el Top-55.
Totes dues ciutats se situen però en el top 10 en termes de mobilitat urbana, la dimensió en la que obtenen millor puntuació.
