No ha passat desapercebut el fet extraordinari que en aquesta ocasió els bisbes de Catalunya no han formulat cap mena de nota ni declaració en relació amb les eleccions. Fa anys que els bisbes de les diòcesis catalanes han abandonat les grans orientacions pastorals i en el cas de les eleccions, com en altres temes importants, es limiten a fer breus notes, però en aquesta ocasió ni tan sols això han dut a terme. Ha operat el més rigorós silenci amb l’única excepció de la veu personal del bisbe de Solsona, Xavier Novell.
És sorprenent que en una situació tan complexa, política, econòmica, social i sanitària, els pastors de la confessió catòlica callin. Es pressuposa entre els seus membres que són guies que es posen al davant dels feligresos i els condueixen pel bon camí, però deuen pensar que aquests ja saben tan bé com ells quin és aquest camí, i que millor no parlar massa perquè el seu mal no vol soroll. El silenci encara resulta més desconcertant quan en aquesta ocasió les propostes d’alguns partits polítics eren d’una contundència contra l’Església poc habitual.
El molt governamental PSC proposava un pacte nacional per la laïcitat, que el que significava era eliminar tota referència cristiana de les celebracions i la vida pública, una llei de llibertat de consciència com si aquest capítol no estigués resolt per la Constitució i les lleis de l’estat. Malgrat que eren unes eleccions autonòmiques, demanaven suprimir la referència a l’Església catòlica a la Constitució, denunciar els acords amb la Santa Seu. També postulen per deixar fora de l’escola la formació en qualsevol tradició religiosa, és a dir, la catòlica, i retirar els símbols religiosos dels edificis públics, fet que, segons i com s’apliqués, significaria liquidar la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i eliminar totes les pintures i escultures dedicades a ell que la poblen.
En Comú Podem també apostava per una llei de laïcitat, l’eliminació de la simbologia religiosa dels actes i edificis públics i la supressió de la retransmissió del culte religiós als mitjans de comunicació públics. També postulen que els representants del govern no assisteixin a actes de culte o confessionals, i l’exclusió de la religió del currículum i expedient acadèmic.
La CUP per la seva banda demanava l’exclusió de la religió de tot centre escolar, fos públic o concertat, i acusava l’escola concertada de ser responsable de la segregació escolar.
Davant de tot això, els bisbes de Catalunya han preferit guardar silenci.