L’escàndol popular pels abusos econòmics del Parlament no té fi. La gent es pregunta com és possible que durant tants anys, i amb la col•laboració de tots els partits polítics, es produïssin abusos com el de passar 5 anys de la vida laboral sense treballar i cobrant el 100% del sou. Es pregunten com va ser possible i quines són les circumstàncies que van dur a adoptar aquesta iniciativa.
El que ha dit el pare de la criatura, aleshores president del Parlament d’ERC, Ernest Benach, és que es va decidir per unanimitat. I aquí s’acaba l’explicació, tot plegat molt escandalós i molt pobre. Fet que no treu que hagin de sortir grups parlamentaris i la mesa del Parlament a donar la cara i explicar-nos com ha estat possible tot això i durant tant de temps, i, sobretot, quin va ser el motiu de Benach per dur-ho a terme.
Però, encara que no mereix tanta atenció, resulta més escandalós que els diputats continuen percebent substancioses dietes per desplaçaments, que ho fan sense cap justificació ni pagament fiscal. És una pràctica literalment fraudulenta i no té cap mena de justificació. També sobre això ni mesa ni grups parlamentaris ens expliquen el per què continua un sistema que el mateix Parlament ja va dir que havia abolit per escandalós.
Mentrestant, per entretenir-se el nostre Parlament tracta i adopta accions tan importants com la d’exigir que es retirés l’escultura a un requetè, la imatge d’un combatent mal ferit, juntament amb la placa dels Apòstols de Montserrat. Cal dir que correspon als catalans del Terç Requetès de la Mare de Déu de Montserrat que van combatre a la Guerra Civil contra el bàndol republicà.
A la muntanya hi ha una cripta, particular, on hi ha enterrats 319 soldats catalans del terç que van morir a les batalles de Codo i de l’Ebre. Aquests soldats eren sobretot carlins, però també hi havia membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, d’Acció Catòlica i La Lliga. Eren persones que havien fugit de Catalunya perquè no les matessin les patrulles de control, bé per la seva adscripció política, bé senzillament per les seves creences religioses, com els casos de la FJCC i d’Acció Catòlica.
En particular l’extermini dels joves cristians de la Federació, bàsicament composta per estudiants i treballadors, va ser terrible i el llibre sobre el seu Martirologi detalla població per població de Catalunya els centeners i centenars de joves que no havien comès altre crim que pertànyer a una organització específica de l’Església, i que per aquesta raó van ser assassinats.
Per a més escàndol, cal subratllar que aquests catalans van ser enterrats pel Terç de la Verge de Montserrat a la muntanya, perquè les seves famílies van refusar que ho fossin, com era la idea oficial, al Valle de los Caídos perquè van considerar que no havien lluitat pel règim franquista, sinó pels seus ideals carlins uns, catòlics els altres.
Aquest fet mateix l’ha recordat ara Carlos Javier de Borbón-Parma, que ha subratllat que “els Requetès del Terç no eren franquistes ni van morir per Franco”. Naturalment, com l’estàtua està a Montserrat perquè l’acord del Parlament es complís, calia que el Monestir assumís la decisió. I pel que es veu així ha estat, perquè el 10 de gener es va retirar el monument que ara roman en un lloc desconegut i sense un destí clar, malgrat que el criteri inicial era donar-li un tractament museístic.
Que els defensors de Montserrat i de la Mare de Déu (cal recordar que els monjos van ser perseguits i van salvar amb dificultat les seves vides) es vegin ara expulsats simbòlicament de la muntanya, genera un mar de dubtes sobre si Montserrat continua sent la casa de tots o només d’aquells que tenen les idees que avui oficialment es consideren políticament correctes.
Però no satisfets amb cancel•lar el símbol requeter a Montserrat, el ple del Parlament de Catalunya, el mateix que té pràctiques fraudulentes pendents de justificar, debatrà i sotmetrà a votació una disculpa oficial per les dones condemnades per bruixeria. O sigui, que el Parlament s’entreté a rescatar la qualitat de les bruixes i a refer la història, ara ja remuntant-se als segles XVI i XVII. És una proposta de resolució d’ERC que té unes prioritats clares de govern, a la qual els descendents de CDC, és a dir JxCat, li donen suport, la CUP i els Comuns. Els socialistes donaven inicialment el seu suport, fins que es va considerar que el debat i votació no havia de fer-se en el marc d’una comissió, sinó en la solemnitat del plenari, i aleshores el PSC ha preferit sortir de la iniciativa per la porta del darrere. Vox, PP i Cs votaran en contra.
La proposta vol dignificar i reivindicar les bruixes, impulsar els estudis amb perspectiva de gènere sobre la cacera de bruixes i incorporar aquest fet al currículum acadèmic (o sigui que tindrem els nostres universitaris estudiant la bruixeria), dur a terme accions divulgatives i, atenció, revisar el nomenclàtor per incloure el nom de bruixes als seus respectius municipis com un exercici de “reparació històrica i de feminització dels noms dels carrers”.
Per a la CUP, que sempre hi posa el seu toc, la persecució de les bruixes enllaça amb la seva visió crítica del sistema capitalista, encara que quan aquests afers tenien lloc el capitalisme quedava lluny en el temps. Per arrodonir-ho, i com no podia ser d’altra manera, la resolució del Parlament coincidirà amb un programa de Sense Ficció de TV3 titulat “Les bruixes, la gran mentida” de Joanna Pardos.
Ja ho saben els ciutadans de Catalunya, la bruixeria i les bruixes han de formar part del nostre bagatge cultural i la seva importància és tal que mereix que siguin reconegudes dedicant-los-hi carrers.
