Fa anys l’estereotip de la Catalunya desitjable consistia a imaginar-la com la Suïssa del Mediterrani. Un país pròsper, cohesionat, guardat per un bon ordre, net i endreçat, educat i respectuós. Ara aquesta idea és una broma. Encara més, una part de la població se’n riuria del projecte, el consideraria naïf.
I és lògic perquè la cultura sembrada a Barcelona pel socialisme hegemònic, portada al límit pels comuns, i l’altra concepció guiada per l’independentisme d’ERC, la CUP i part de JxCat, “antiautoritària”, de menyspreu de la llei, necessàriament té conseqüències. I una de les últimes manifestacions ha estat la festa, en realitat vandalisme, de l’últim botellot celebrat al campus de la UAB que va aplegar més de 8.000 persones.
El director general dels Mossos d’Esquadra, és a dir ,el càrrec polític i per tant no pertanyent al cos, Pere Ferrer, va declarar a RAC1 que “tot plegat genera un punt de vergonya col·lectiva”.
Realment ,no és un punt, sinó un munt de vergonya, però no col·lectiva, sinó de les autoritats que són incapaces de controlar aquestes accions. Déu nos guardi que un dia a Catalunya un grup de milers de persones decidís fer alguna cosa greu, perquè la incompetència per controlar el desordre és gran.
Pere Ferrer va argumentar que no van poder fer res perquè estan obligats a respectar el principi de proporcionalitat. “No es pot impedir l’accés de tanta gent”. Un cop s’està celebrant la festa l’actuació policial és inviable. “El que hem de fer és molta pedagogia”.
És evident la forma en què els polítics del departament d’Interior aborden aquests problemes. S’amaguen darrere la “proporcionalitat”, que ningú sap què vol dir en aquest cas, excepte que van arribar tard a la intervenció del control d’entrada i després no es van atrevir a dissoldre la multitud concentrada. Que arribessin tard és inexplicable, perquè des d’hores abans FGC ja era víctima de les onades de joves que havien començat la celebració dins dels vagons, generant aldarulls considerables. Només per això ja s’haurien d’haver alertat els mecanismes sense esperar a res.
En un país ordenat bretolades massives d’aquesta mena no són tolerades i comporten la intervenció immediata de la policia. Aquesta no només no es va produir, sinó que a més van ignorar quin era el destí d’aquests joves. Per tant, una mancança absoluta de capacitat de resposta i no ja diguem de previsió, que mostra com d’exposats estem els catalans a la salvatjada dels brètols. Els resultats han estat destrosses, brutícia, intoxicacions etíliques, danys a béns públics, i fins i tot una possible violació. Com deia un estudiant “quan la festa es va desfer a les 8 del matí, tots ja estaven ben borratxos”.
Però no s’acaben aquí les responsabilitats, perquè el rector de la UAB, Javier Lafuente, n’és un altre dels responsables. Ell sabia que des de feia mesos els universitaris celebraven botellots a la zona on viuen i que aquesta iniciativa havia mort d’èxit perquè a poc a poc s’hi havia anat incorporant gent de fora, cosa que no agradava als estudiants, que van acabar per desistir d’organitzar aquestes mogudes. Ha estat la tolerància del rector –diguem-ho clar, la por- que ha fet que aquesta bola de neu al final s’estavellés i provoqués un notable desori. Si el rector de bon inici hagués adoptat i demanat mesures de control, la metxa que ha encès l’explosió vandàlica s’hauria apagat. És una radiografia d’un problema profund que té Catalunya amb l’autoritat, l’ordre i els valors de la convivència necessària per al treball i per al descans. Sense aquestes condicions cap país pot ser pròsper.
Avui en dia Barcelona ha estat la capital dels botellots massius, com abans Lloret i Salou i part de Barcelona, ho eren, Barcelona comença a ser-ho també, el paradís del turisme d’espardenya i borratxera. Som amb diferència el territori de l’estat, per tant sotmès a la mateixa legislació, que presenta un major nombre d’okupacions que ja constitueixen un estrall per a moltes famílies i persones que es veuen desposseïdes d’un dret tan fonamental com és el de l’habitatge. Som exportadors de cànnabis perquè a Catalunya, se’n produeix en un grau extraordinari. Abunda l’abús d’armes de foc per resoldre problemes entre delinqüents. Hi ha territoris sencers en mans de grups i bandes: la Mina, Sant Adrià, part de Sant Cosme, el Prat, zones de Ciutat Vella i de Nou Barris a Barcelona, la part alta de Tarragona, part del barri històric de Lleida. La llista és llarga. Si són agafats un a un, no signifiquen un problema extraordinari perquè la delinqüència i les bretolades formen part de la nostra societat. El problema es fa evident quan hi ha una acumulació de successos d’aquesta mena i una tendència al creixement, alhora que es revela una incapacitat de les autoritats de tota mena per posar-hi remei.
Loading ...
