En teoria l’independentisme es vanta de disposar del 52% dels vots, cosa que mai ha estat una realitat perquè en aquest còmput incorporen els sufragis del PDeCAT, que no està representat al Parlament. El que sí que és cert és que els partits de govern junt amb la CUP tenen la majoria d’escons del Parlament. Però, quan arriba l’hora de la veritat allò que ens interessa a tots, com són els pressupostos, aquesta majoria es revela tremendament inestable.
Malgrat la situació econòmica de Catalunya, avui dilluns 22 de novembre, l’últim per aconseguir que els pressupostos passin la primera frontera, la de la seva tramitació, les espases estan en alt i encara no se sap si això serà possible. La CUP, l’aliat privilegiat, li ha tornat a fer la “cobra” als acaronaments d’ERC i per segona vegada ha refusat donar-los suport, el que ha abocat a Aragonès a negociar de pressa i corrents amb els Comuns d’Ada Colau.
Però, en donar aquest pas el problema ha esclatat dins del mateix govern que manifesta així que ni Aragonès té autoritat ni en realitat configuren una sola unitat, sinó que funcionen com a dos governs amb interessos prou diferenciats. A la reunió negociadora amb els representants de Colau, JxCat va decidir no participar-hi i a més va contraprogramar la reunió de manera que el secretari general, Jordi Sánchez, va declarar en paral·lel a la reunió que “no sacrificarà uns bons pressupostos per incorporar les nefastes polítiques d’Ada Colau a tot el país”. “No acceptarem cap gir de 180 graus, ni de 45, ni de 20 graus. No acceptarem que per la porta del darrere canviïn els pressupostos de Giró”. Més clar l’aigua. La reunió al Palau de la Generalitat, que segons els Comuns no va anar bé, ho deixa tot penjat fins a l’últim minut. Aragonès fa avui una reunió extraordinària del govern per provar de recuperar la unitat i alhora articular uns acords amb els Comuns que de moment no existeixen.
Mentrestant, i a la porta, el PSC espera l’oportunitat de liquidar l’independentisme, si és que ja no està prou liquidat, i en té prou amb oferir la seva abstenció perquè els pressupostos es puguin tramitar, si bé aleshores començaria un ball de bastons perquè amb una majoria tan fràgil es podrien produir importants sorpreses en l’aprovació de les esmenes.
És realment un relat de política-ficció que ens vulguin fer creure que aquells que ni tant sols són capaços de tirar endavant els pressuposts amb una majoria sòlida i previsible, o aprovar d’una vegada per totes la llei electoral de Catalunya, al mateix temps siguin capaços de proclamar-se capacitats per construir un nou estat a Europa.
Loading ...
