Hi ha una part del territori català que sempre ha estat vist des de molta distància per part del centre neuràlgic de Barcelona i del govern català. Possiblement, en el llarg període de govern de Jordi Pujol, aquest centralisme barceloní quedava contrapesat pel comarcalisme que la Convergència d’aquella època impulsava. Però d’això ja fa anys i la situació s’ha fet cada vegada més adversa per a les comarques del Montsià, Terra Alta, Rivera d’Ebre i Baix Ebre, cada vegada més mancades d’atenció per part del govern i també, cal dir-ho, per les elits d’aquest país.
Els problemes s’accentuen començant per la base econòmica. La combinació de l’envelliment de la població i la insuficient activitat industrial i terciària, fan que el primer component de la renda d’aquests territoris siguin els ingressos de les pensions de jubilació, un perfil equivalent al de l’”Espanya buidada”. Les comunicacions continuen presentant grans deficiències, especialment les de ferrocarril, sense que el traspàs de competències -deficient, això sí- a la Generalitat hagi significat cap canvi important. De moment, la millora de comunicacions entre Barcelona i València passa de llarg. El govern català no té cap programa de desenvolupament territorial. És una de les moltes i grans assignatures pendents.
Quan es produeixen problemes, les respostes són insuficients o es prolonguen en el temps fins a deixar exhaustos els afectats. És el cas de la mosca negra, és la manca de resposta a les ajudes i indemnitzacions pels incendis forestals, als quals ara se li afegeix una nova destrossa amb els efectes que ha tingut el temporal “Glòria” al Delta de l’Ebre, que ha malmès no només les platges i El Trabucador, sinó més de 3.000 hectàrees d’arrossers.
Tot plegat exigeix despesa, inversió, plans, projectes. On són? Ara la Generalitat presenta un nou pressupost en el qual afirma que recupera el nivell de despesa previ a la crisi. És feina del Parlament de Catalunya determinar quina és la dimensió d’aquesta millora que s’aplicarà a la Catalunya del sud, i és feina també dels mitjans de comunicació informar i donar a conèixer quin tipus de resposta s’articula.
