L’evolució de les transaccions comercials amb targeta de crèdit fetes durant els últims dies, que proporciona el sistema Pulso permeten seguir en temps quasi real la situació de les diverses comunitats autònomes i ciutats espanyoles.
Atenint-nos a les últimes dades, i centrats en l’àmbit autonòmic, es pot observar que hi ha tres comunitats que presenten les pitjors situacions: Balears, amb el 49% de recuperació de l’activitat comercial de fa un any, Madrid (59%) i Canàries (66%). Com es pot constatar el que es registra és l’impacte turístic en les comunitats que tenen la seva base econòmica en aquesta activitat i també el cas excepcional de Madrid. Hi ha un segon grup que encara està lluny d’haver arribat a la normalitat i se situen entorn del 75% de la recuperació comercial: amb prou pena Andalusia (70%), Galícia (76%), Catalunya (77%) i València (78%). Per tant, Catalunya no està òbviament en la pitjor situació, però està encara lluny dels registres més estesos a Espanya perquè la resta de CCAA se situen entre el 85% i algunes pràcticament ja al 100%, com per exemple Extremadura (99%) i Aragó (95%). El País Basc també ens porta una notable distància perquè s’ha recuperat fins al 85%.
Però, si d’aquesta visió autonòmica global observem els principals components territorials, podem veure que el problema a Catalunya es diu Barcelona perquè la ciutat està situada només en el 58% de la seva activitat de fa un any. Donat que el pes econòmic de Barcelona sobre el conjunt és tan alt, és evident que aquesta dificultat del cap i casal per recuperar-se és la causa principal que Catalunya no se situï en el nivell de recuperació de la major part de les autonomies espanyoles i per tant per sobre del 80%.
Aquesta situació de Barcelona només té equivalent amb Madrid, com ja hem apuntat en una altra ocasió que està al 59% per la contundència de la segona onada a la capital espanyola, però estem lluny de la resta d’altres capitals.
En altres paraules, Barcelona és el problema català i de fet, per extensió, un dels problemes espanyols pel pes que Catalunya té en l’economia de tot l’estat. Si l’Ajuntament es mostra com fins ara, incapaç d’adoptar mesures al nivell del problema, aquesta qüestió s’hauria de plantejar en àmbits dels poders públics superiors. Alhora que tots els partits del consistori que no formen part del govern, que és minoria, haurien de superar les seves diferències i aplicar la majoria de l’oposició per configurar un govern capaç de fer front a la magnitud de la crisi.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS