La competitivitat econòmica es una mesures de present y alhora una mirada anticipada de com pot ser el futur. Ella ens descriu, amb les lògiques limitacions, la capacitat que tenen les empreses de generar i aprofitar avantatges comparatius. Però no només elles; perquè, al seu torn, les empreses depenen de les polítiques públiques estatals i regionals; fins i tot locals, i de les capacitats i virtuts econòmiques i socials dels seus habitants; el seu capital moral, cultural, social i humà.
A Catalunya existeix una tendència lògica, però políticament molt errònia a comparar-nos amb els valors mitjans espanyols. Aquesta perspectiva introdueix una valoració equívoca pel gran pes a la baixa que sempre té Andalusia, que és gran en població, territori i dimensió econòmica, i les altres comunitats menys desenvolupades, Murcia, Castella-La Manxa y Canàries.
Una mirada amb major capacitat de dirigir el nostre futur s’ha d’orientar cap a altres tipus de comparacions. En el cas espanyol amb Madrid, clarament, i també amb una perspectiva europea amb regions que funcionen bé i que poden tenir punts de contacte amb nosaltres. És el cas clar de Baviera.
D’aquí el fet de lligar aquesta mirada diferent a la competitivitat, comparant el nostre país amb Madrid y Baviera. Ho podem fer gracies a la disponibilitat de l’Índex de competitivitat regional de 2016 (RCI). Aquest Index es compon d’onze pilars que descriuen els diferents aspectes de la competitivitat. Per mitjà d’ells s’avaluen els punts forts i febles de cada regió. Es classifiquen en tres grups: el grup bàsic, el grup de l’eficiència i el grup de la innovació. El grup bàsic consta de cinc pilars: 1) institucions; 2) estabilitat macroeconòmica; 3) infraestructures; 4) sanitat, i 5) educació bàsica.
En el cas espanyol dues comunitats destaquen de la resta i se situen en el nivell de les de major desenvolupament en l’escala europea. Es tracta de Madrid (índex de 0,34), i en menor mesura, el País Basc (0,14). Per situar una referència, les regions alemanyes que componen el Land de Baviera se situen per sobre de 0,40, Il de France amb París, en el 0,92, i la regió de Londres aconsegueix l’índex d’1,21, el més elevat d’Europa. Després d’aquelles dues singularitats espanyoles, es troben Navarra (-0,1) i Catalunya (-0,18), ambdues amb un signe menys que assenyalen que ja no pertanyen al gran gruix de les regions destacades. Catalunya juga en una divisió diferent que Madrid i Baviera.
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.