Catalunya continua sent la primera comunitat pel que fa a producte interior brut (PIB). Almenys pel que fa al 2017, últim període del que es tenen xifres oficials. Concretament Catalunya representava el 18,5% del PIB total espanyol i la Comunitat de Madrid el 18,2%.
Un dels sectors claus per tal d’obtenir un creixement robust és la indústria, ja que acostuma a ser un sector menys volàtil que el de la construcció i que gran part dels sectors que composen els serveis com el turisme. Especialment desitjada és aquella indústria que aporta un major valor afegit al producte i que per tant és més difícil de replicar el seu procés productiu per tercers com són productes farmacèutics, electrònics e informàtics, o químics.
Conscients d’aquesta necessitat, la Conselleria d’Empresa a principis de 2017 va presentar el Pla Nacional per la Indústria que estava dotat de 1.800 milions d’euros i el seu objectiu era que l’industria arribés al 25% del pes del total del Valor Afegit Brut (VAB). A falta de conèixer la dada definitiva de 2018, el pes de l’industria a finals del 2017 en el VAB català es va situar en el 21,4%. Com es pot veure en el gràfic 1, l’industria a principis del nou mil·lenni ja se situava per sobre el 25%, però durant l’expansió econòmica del 2001 al 2008, el seu pes relatiu va anar disminuint a favor de la construcció i els serveis. Amb la crisis econòmica, i la pèrdua d’activitat en els sectors de la construcció i els serveis, l’industria va tornar a augmentar de forma molt gradual, tot i que encara se situa lluny de l’objectiu del 25%.
Gràfic 1
El gràfic 1 també ens mostra com pels tres sectors principals de l’economia catalana, la productivitat aparent del treball (VaB – ocupació) va disminuir entre el període 2002-2008, per posteriorment amb la crisis econòmica millorar de forma substancial, malauradament a costa de la destrucció de treball. En els últims anys, aquesta productivitat ha tornat a disminuir en el sector serveis, mentre que en la indústria s’ha mantingut més sòlida. En tot cas és molt important mantenir una productivitat positiva, però no deguda a la destrucció de treball com va passar a la crisis, sinó per un augment del VAB que necessàriament passa per una major inversió en recerca i desenvolupament.
Una altra variable a seguir per tal d’analitzar la situació econòmica catalana és l’evolució de les exportacions. Com s’observa en el gràfic 2, en els últims dos trimestres, el creixement de les exportacions han estat els més moderat dels darrers 4 anys. De fet, en el 4T les exportacions es van reduir, fet que no passava des de la crisis econòmica.
Gràfic 2
Les exportacions espanyoles també s’han moderat, tot i que en una menor proporció, i el 4T van tenir un lleuger repunt. D’altra banda, tant les importacions catalanes com espanyoles han seguit una evolució semblant des de 2016. A més, el 4T de 2018 el diferencial de creixement entre importacions i exportacions a Catalunya va ser de pràcticament 3pp, una diferència molt rellevant.
Pel que fa al valor total de les exportacions, aquestes han augmentat de forma rellevant des de l’inici de la crisis com es pot veure en el gràfic 3. A Catalunya ho han fet en un 66% i a Espanya en un 75%, quan en el període anterior (2000-2009) havien augmentat en un 13% i un 21% respectivament. Pel que fa a la composició d’aquestes exportacions, del període 2009-2018 les d’un perfil tecnològic més baix van ser les que van créixer més, però van estar seguides de molt a prop per la resta d’exportacions d’un perfil tecnològic més alt. Per la seva banda, en el període anterior, les exportacions d’un perfil tecnològic més baix van créixer més que la resta i fins i tot aquelles exportacions més complexes es van reduir en un 11% a Catalunya.
Gràfic 3
Així doncs, tant Catalunya com Espanya han tendit cap a uns patrons d’exportació més equilibrats a on els components amb un valor afegit més gran han crescut de forma semblant a la resta de productes. Ara bé, les dades de l’últim trimestre del 2018 no han estat bones per Catalunya. El PIB ha augmentat un 1,8% interanual a Catalunya quan a Espanya ho ha fet en un 2,4%. Pel cas de les exportacions, a Catalunya han retrocedit després d’uns quants anys, en canvi a Espanya han aguantat en creixements superior al 2%. Però a on s’ha de posar més el focus és en el diferencial existent entre importacions i exportacions a Catalunya en el 4T de 2018. Caldrà està molt alerta per tal que aquest diferencial es tanqui en els propers trimestres per tal que no es generin desequilibris en l’economia catalana.
A principis del 2017 la Generalitat va marcar quina havia de ser la línia a seguir de la industria catalana. Caldrà veure si s’assoleix aquell 25%, un objectiu que avui sembla lluny d’arribar-hi. En tot cas, si Catalunya vol enfortir la seva posició com a pol industrial i tecnològic, haurà de situar aquesta com una de les prioritats pels propers anys. Situació que ha de passar per refer el consens de cara a plantejar una política econòmica e industrial amb uns objectius realistes, però ambiciosos i amb uns mitjans efectius. L’esforç que avui facin els nostres legisladors i agents socials en aspectes tan rellevants com aquest, determinaran si esdevenim la Dinamarca del Nord d’Europa o ens acontentem en situant-se una mica per sobre de la mitjana espanyola que és on ens trobem avui.
