D’acord amb les dades facilitades per la Secretaria de Estado de Seguridad del Ministerio del Interior per al període 2015 fins a setembre del 2021, Barcelona ocupa amb diferència el primer lloc en el rànquing d’okupacions a Espanya. El 2015 van ser quasi 3.000, i el 2020 van acostar-se a les 4.800. A més, el seu ritme ha estat creixent. Madrid, en segon lloc, només significa la meitat o menys de les okupacions i amb una tendència clarament decreixent de les 1.630 del 2015 s’ha passat a les 1.336 del 2020.
El 2015, la tercera capital en okupacions era Sevilla amb 776, mentre que Girona ocupava la cinquena posició amb 445 okupacions. Però aquest fet ha canviat substancialment i la circumscripció gironina ja ocupa el tercer lloc en el rànquing espanyol el 2020 amb 883, havent pràcticament doblat la xifra d’okupacions en només 5 anys. També és molt important aquesta pràctica a Tarragona, 435 casos el 2015 i 750 el 2020. En definitiva, Barcelona ocupa el primer lloc, Girona el tercer i Tarragona el sisè en okupacions a Espanya contemplades en l’àmbit provincial. Amb relació al conjunt, la xifra catalana es mou entorn del 38% (cal recordar que en població representem el 16%), xifra que el 2021, amb dades que només arriben al setembre, creix fins al 42%.
Queda oberta la reflexió sobre com és possible aquesta diferència tan astronòmica entre Catalunya (Lleida és un món a part) i la resta d’Espanya i que resulta tan lesiva per a la seguretat de la propietat immobiliària, que tingui aquesta singular presència al nostre país. És un suma i segueix de les xacres que Catalunya va presentant progressivament i que cada vegada més presenten factura sense que hi hagi una resposta adequada per part de les institucions polítiques, com puguin ser la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, ni una reacció prou potent per part d’una societat civil que continua estant molt deixatada.
Loading ...
