Amb l’inici del mandat de Salvador Illa com a president de la Generalitat el 2024, el PSC ha consolidat una hegemonia política inèdita a Catalunya. Tot i governar amb només 42 diputats de 135 al Parlament, Illa sembla consolidar el control sense afrontar una oposició real. Una cosa semblant passa a l’Ajuntament de Barcelona, on els socialistes lideren amb tot just 10 de 41 regidors. Aquest dèficit democràtic, en què un partit governa amb una representació minoritària, exposa la fragilitat del sistema polític actual, on no es percep una alternativa sòlida.
Illa sembla voler mimetitzar-se en una versió per a la progressia de CDC, ser el nou pal de paller. L’últim fitxatge com a director general de David Bonvehí, líder de l’extint PDECAT, alhora continuador frustrat de la liquidada, per ells mateixos, Convergència, al departament que regeix un exconvergent, Miquel Samper, sembla acreditar-ho encara més. I és que, qui pot resistir l’atractiu de la moqueta del salari públic?
El dèficit opositor és evident. Junts, sumit en la influència de Puigdemont des de Waterloo, està més enfocat al Congrés que oferir una oposició efectiva a nivell català. ERC, abans una força clau en la política catalana, està paralitzada per divisions internes i la seva dependència ideològica del govern de Sánchez, cosa que la manté fora de joc en termes de lideratge polític. La falta d’un cap de l’oposició tant al Parlament com a l’Ajuntament subratlla l’absència d’una veritable força alternativa.
Els partits de dreta, com el PP i Vox, encara que han experimentat algun creixement, continuen sent forces marginals en la política catalana, centrades en els seus vincles amb les direccions a Madrid, cosa que els allunya de la dinàmica catalana.
L’independentisme, liderat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), advoca per una línia dura que inclou la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i la desobediència a l’Estat. Tot i això, aquesta postura està completament desconnectada de les prioritats dels partits independentistes tradicionals.
Aquest escenari deixa un panorama de confusió i impotència, on Illa, i per extensió Sánchez, governen sense una oposició tangible que els desafiï de manera efectiva . El PSC governa, no perquè tingui un suport ampli, sinó perquè no hi ha una alternativa viable. El veritable parer està centralitzat a Madrid, amb Illa com a mer representant dels interessos del PSOE a nivell autonòmic. Catalunya és el gran reducte de Sánchez. Com per pensar-ho dues vegades.
PARTICIPA EN LA I CONFERÈNCIA CÍVICA D’ACCIÓ POLÍTICA. INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ