El judici que avui se celebra i que té com a únic imputat a Torra, comportarà previsiblement una sentència d’inhabilitació per exercir càrrecs públics per un delicte de desobediència. La Fiscalia demana vint mesos, i està per veure si el Tribunal assumeix aquesta petició o la rebaixa.
Si la inhabilitació és llarga, de nou mesos o més, la conseqüència última seria unes ràpides eleccions anticipades. Si fos una inhabilitació simbòlica, d’uns mesos, Torra podria quedar suspès de les seves funcions, però retornar, mentrestant la presidència quedaria exercida pel seu vicepresident, Pere Aragonés.
En aquest últim cas, no hi haurien d’haver eleccions. Encara que, donat que el desig generalitzat és que es produeixin, un escenari probable seria que es convoquessin aprofitant l’ocasió.
En el cas de la inhabilitació més llarga en el temps, Aragonés ocuparia igualment la presidència provisionalment i el Parlament podria elegir un nou president com ja va fer amb Puigdemont. El problema en aquest cas és que el bloc independentista format per JxC i ERC només sumen 66 escons, molt lluny de la majoria absoluta i, insuficients fins i tot en una segona volta, quan només es necessita la majoria simple, en el cas que totes les altres formacions anessin en contra.
La CUP podria resoldre aquest escenari negatiu votant a favor, però no sembla factible atès que també s’inclinen per anar a una nova cita electoral.
Però abans que Torra quedés inhabilitat, i per tant amb anterioritat a que es desplegui l’escenari indicat, s’hauria de produir primer la sentència del Tribunal que el judica, fet que es pot donar a curt termini ja que es tracta d’un procediment judicial molt senzill. Amb tota certesa, abans de Nadal. Produït aquest fet, Torra pot recórrer al Suprem i en aquest cas s’obre una porta a la incertesa pel que fa als terminis. L’opinió més estesa en cercles del govern català és que la sentència d’aquesta instància seria molt ràpida i podria estar llesta el mes de febrer. Però aquest optimisme xoca amb la casuística, perquè el termini estàndard de resolució d’un recurs de cassació, com és el cas, se situa al voltant dels 12 mesos.
En aquest supòsit, les eleccions, almenys a conseqüència de la inhabilitació, ja no serien durant el 2020.
Un cop fracassada la proposta d’un candidat en el Parlament, les eleccions no es produirien abans de 40 dies. Per tant, en el supòsit ràpid pel que fa a la sentència del Tribunal Suprem, la cita electoral es podria produir a finals de març principis d’abril.
En tota aquesta complexa situació, és evident que les voluntats polítiques pesaran tant o més que els ritmes judicials. Una és la voluntat d’eleccions per part de la majoria de grups, l’altra és la nova variable, que Artur Mas finalitza la seva inhabilitació el mes de febrer i podria ser un candidat en potència. Però també cap la possibilitat que, segons com evolucioni el cas Junqueras pel que fa al seu reconeixement com a diputat al Parlament europeu, aquest tindria un efecte sobre Puigdemont que podria tornar a ser candidat a la presidència perquè tindria la immunitat del Parlament europeu. És clar que en el moment de proclamar-se candidat o de ser escollit perdria la condició de diputat europeu i, per tant, la immunitat.
Com és fàcil constatar per la descripció feta, la política catalana transita per camins molt embolicats que tenen com a conseqüència la impossibilitat de governar mínimament bé.
