Catalunya, el gran reducte sanchista

Electomania, el portal especialitzat en informació i estudis electorals, ha publicat un interessant exercici consistent a aplicar la doble volta de les eleccions franceses al cas espanyol, en un hipotètic enfrontament entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.

El resultat és una ajustada victòria de Sánchez, amb un 46,4% dels vots enfront del 44,8% de Feijóo. En realitat, la diferència és tan petita, d’1,6 punts percentuals, que es troba dins el marge d’error de la majoria d’enquestes i, per tant, més que un guanyador clar, indica un empat tècnic.

Un dels aspectes més rellevants des del nostre punt de vista és l’evidència que Catalunya s’ha convertit en el gran reducte de suport a Sánchez, tant per la intensitat del suport com, evidentment, pel pes demogràfic del país.

La circumscripció menys “sanchista” és Girona, on Sánchez guanya amb un 53,8% dels vots. En canvi, la que marca un supermàxim a escala espanyola és Lleida, amb un 77,8%. Tot i que aquests tipus d’estudis s’han de prendre amb reserves, no es pot deixar de ressaltar la singularitat d’aquestes dades. Girona, on l’independentisme de Junts per Catalunya és capdavanter, resulta ser l’últim bastió de Sánchez a tota Espanya. Poca broma!

El fet més destacat, però, es dona a Barcelona, per la seva importància demogràfica, on Sánchez guanyaria amb un 65,2% dels vots. Aquesta característica catalana és gairebé única per la seva intensitat. Les altres zones on Sánchez és preferit, però amb una menor dimensió i intensitat, són Navarra i el País Basc, així com la província d’Osca.

A continuació, i curiosament, hi ha les tres circumscripcions gallegues —la Corunya, Ourense i Pontevedra—, on Sánchez guanya amb una mica més del 50% dels vots, mentre que a la quarta circumscripció, Lugo, s’imposa Núñez Feijóo. Es tracta d’una altra singularitat interessant. Pràcticament, això constitueix la força sanchista a Espanya. La resta de territoris són illots de molt poca entitat: Segòvia, un altre bastió segons aquestes dades, i en menor mesura València, Conca i Granada. També, tot i que pràcticament en un empat, Huelva i Almeria. Madrid, en contrapartida, és territori favorable a Feijóo, amb una victòria d’aproximadament el 55% dels vots. També guanya a la resta de la Comunitat Valenciana i a les Balears.

La preferència per Sánchez es manifesta de manera molt visible entre els votants dels partits catalans d’ERC i Junts per Catalunya. De fet, segons aquesta informació, el partit més “sanchista” de tots, inclòs el PSOE, és ERC, ja que el 100% dels seus votants s’inclinarien per Sánchez en una segona volta. En el PSOE aquesta xifra és lleugerament inferior, el 99,5%, i a Sumar queda clarament per sota, amb un 96,5% de suport. Podemos encara es troba més lluny, amb un 80.

La febre “sanchista” d’ERC es fa encara més evident si es compara amb el seu equivalent al País Basc, EH Bildu, que també dona suport a Sánchez però només arriba al 70%; el 30% restant dels seus votants s’abstindria o no votaria. Junts per Catalunya també mostra una clara preferència per Sánchez, amb un 64,3% de suport, i un 7% que s’inclinaria per Núñez Feijóo. Aquest fet també marca la diferència amb el seu equivalent al País Basc, el PNB, que donaria suport a Sánchez en un 40%, mentre que un altre 40% ho faria per Feijóo.

Segons aquest exercici de la doble volta, queda clar que els últims de Filipines de l’actual govern es troben a Catalunya, i que els partits independentistes catalans estan entregats en cos i ànima a Sánchez. A Catalunya, l’alternativa al bloc “sanchista” té una presència mínima, ja que, a la vista dels resultats, és evident que Junts per Catalunya també forma part d’aquest bloc.

 Loading ...