És un clàssic. En quan es fan públiques les dades de la fiscalitat autonòmica, any rere any es repeteix el mateix resultat, cosa d’altra banda lògica donat que ni govern ni Parlament s’han pres la molèstia de modificar-ho. Els dos nivells inferiors de renda, els situats entre els 16.000 euros i els 30.000 anuals, són els que paguen més de tota Espanya.
Per als de 30.000, l’import és de 5.103 euros a l’any, que no es poca cosa. La diferència amb Madrid és considerable, donat que en aquella comunitat paguen tan sols 4.795 euros. Per al llindar més baix, Catalunya té una imposició fiscal de 1.005 euros, per només 864 a Madrid.
El resultat des d’una lectura política és sorprenent. El Parlament de Catalunya està abocat a l’esquerra en una proporció que no es dóna en cap mes lloc, i per tant, la sensibilitat social es pressuposa, alhora que manté una elevada pressió fiscal sobre la gent amb menys ingressos i desequilibrada, perquè a l’ensems, aquest criteri d’alta fiscalitat no s’aplica a les rendes més altes, que se situen en la franja intermèdia de les autonomies. D’aquesta manera qui ingressi 600.000 euros a l’any, pagarà a Catalunya 270.000 euros, per 273.672 a la Comunitat Valenciana. Segurament seria més redistributiu no apostar tant per les subvencions, amb el que tenen de discrecionalitat del poder, i reduir sensiblement la pressió fiscal autonòmica sobre les rendes inferiors.
Aquest panorama d’un escenari polític català verbalment d’esquerres, i fiscalment poc exigent amb les rendes altes, es completa en observar la imposició sobre el patrimoni, les successions i les donacions, que són les vies de transmissió de riquesa entre generacions, i per tant, un factor que a partir d’un determinat llindar trenca amb la igualtat d’oportunitats. En tots els tres casos Catalunya se situa a la banda inferior de la pressió fiscal comparada amb les altres autonomies. Per exemple, un fill que rep del seu pare 800.000 euros de donació sense una finalitat especifica, a Catalunya paga 56.000 a la Generalitat, 2.000 a Madrid, però 200.123 a Castella Lleó, on governa el PP, i 208.000 a Andalusia.
