Cal aixecar acta de tot allò que emprèn el vol a Catalunya i que per la seva importància o singularitat forma part d’un balanç ben positiu. I sobre aquesta perspectiva cal situar en primer terme el fet que Barcelona desenvoluparà el primer ordinador quàntic del sud d’Europa amb una inversió de 22 milions, que comença enguany i en la qual hi participaran 25 centres europeus i es localitzarà al Campus Nord de la ciutat. És una gran basa tecnològica.
I de l’aplicació de la física quàntica a l’altre extrem, el sector agrari, que cada cop ha de tenir més importància per raons de qualitat, d’estratègia alimentària i per combatre el canvi climàtic.
En aquest sentit, cal assenyalar l’aliança agroalimentària que han dut a terme una sèrie d’associacions que integren 4.000 empreses del sector, generen un valor anual de 28.000 milions d’euros i ocupen directament més de 80.000 persones. Els membres fundadors són l’Associació empresarial de la fruita de Catalunya (AFRUCAT), l’Associació Empresarial Càrnia (ANAFRIC), l’Associació vinícola Catalana (AVC), el clúster Gourmet, i la Federació Empresarial de carns i industries càrnies (FECIC).
I d’una iniciativa d’àmbit general a una d’específica i concreta que és el projecte integral que ha emprés l’empresa Ametller Origen a Sant Llorenç d’Hortons. Un projecte que s’integra a l’entorn, que té en compte la sostenibilitat i, per tant, el reciclatge i l’ús de les energies alternatives, que depura l’aigua que consumeix i que combina la ramaderia extensiva per aprofitar els residus orgànics que generen, es mantenen als camps de vinya i grans conreus de fruites sense fertilitzants artificials, hivernacles tecnificats, s’aprofita la biomassa i es produirà biogàs, i la producció que no vagi com a producte fresc és transformada en la pròpia seu i tots els envasos seran reciclables. Fins i tot el transport a les botigues serà impulsat per camions que utilitzen bio combustible procedent de les restes orgàniques de l’agroparc.
Aquests dos exemples, un associatiu i un altre de projecte de realització, assenyalen el camí que hauria de seguir el sector agrari català i que el Departament d’Agricultura hauria d’impulsar en comptes de ser, com és fins ara, una simple gestoria administrativa dels fons agrícoles europeus.
Un altra incitava positiva és la que han emprès les Cooperatives Agroalimentàries en firmar aliances amb Repsol, Fertiveria i Suez, per transformar els seus residus en energia i adobs orgànics. És ben sabut que aquest és un problema important per la seva incidència en el canvi climàtic, sobretot a causa del metà que produeix la ramaderia intensiva en grans quantitats. També pels purins que han contaminat i malmès aqüífers de comarques senceres com la d’Osona. Dur a terme aquesta iniciativa en el cas concret de Catalunya significaria un canvi substancial.
També en l’ordre de l’energia cal assenyalar l’avenç de la central hidroelèctrica de l’Ebre, un macroprojecte que cerca inversors i que té una previsió de 2.600 milions d’euros. L’objectiu és construir a prop de l’Ebre el magatzem d’energia més gran del món mitjançant dues enormes basses de 75 hectòmetres cúbics que s’omplirien una sola vegada, i que després només caldria compensar l’aigua perduda per l’evaporació. Alhora, es podrien cobrir les basses amb dos parcs solars flotants, que augmentaria la capacitat productiva. La central elèctrica aprofitaria la força d’aquesta aigua que representaria els 3.000 megawatts. No és un projecte iniciat ara mateix, sinó de fa 10 anys. Però, ara pot rebre un impuls definitiu, que seria realment molt benvingut donat el retard que pateix Catalunya en la provisió d’energies sostenibles.
També hi ha iniciatives en sectors estratègics bàsics, però Catalunya no acaba d’aixecar el vol. Ens referim en concret als plans per l’hidrogen que van agafant volada a molts llocs d’Espanya (com Puertollano, Palos de la Frontera, As Pontes, Mallorca i al País Basc amb el Corredor Basc de l’Hidrogen). Es tracta de la posada a punt d’hidrogen produït de manera sostenible com a nova energia de futur. En el cas de Catalunya encara que hi ha hagut reunions, existeix la taula de l’hidrogen impulsada per l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i on hi ha diversos grups interessats. El més concret que hi ha és una iniciativa modesta de Transports Metropolitans de Barcelona d’utilitzar 8 autobusos elèctrics de pila de combustible propulsada per hidrogen com a primer pas, i el d’una estació hidrogeneradora per proveir aquests nous vehicles.
Aquesta capítol, el de l’hidrogen, més que assenyalar una gran bona notícia obre la secció que podríem titular “allò que Catalunya pot fer i no està duent a terme”, però aquest ja seria tema per a una altra informació. Quedem-nos de moment amb les bones notícies concretes que hem donat i que no exhaureixen les novetats que mereixen aquest qualificatiu.
Loading ...
