Estimats germans en la fe de Cristians Socialistes. M’ha confortat i alegrat el vostre escrit públic, que es troba a la web del PSC, pronunciant-vos políticament: “Salvador Illa, un president per unir i servir”.
Quan un dels problemes centrals de la política del nostre país és l’evaporació de tota presència, referència, testimoni cristià, és gratificant que feu sentir la veu des d’aquest judici.
Conec a alguns de vosaltres i tinc una bona amistat d’anys i de compartir tasques amb persones que signeu, si bé encara no tinc la joia de conèixer a la majoria. Per tant, més enllà de la fraternitat de la fe, hi ha, a més, en alguns casos, vincles personals.
Des d’aquesta doble condició us escric públicament en justa correspondència al vostre Manifest.
Vull dir-vos que estaria molt bé que aquest testimoni que ara doneu a favor de Salvador Illa, es produeixi en el futur en relació amb altres qüestions, que més que atendre a l’interès del partit, expressin el vostre judici cristià i que més que afalagar al poder polític, sigui capaç de fer-ne una crítica evangèlica, quan s’ho mereix. Ho dic, perquè si no el vostre testimoni d’avui pot ser mal entès i confós amb l’oportunisme polític.
Faig aquest esment pels precedents.
Hauria estat també reconfortant per al testimoni cristià, haver sentit la vostra veu col·lectiva, o si més no, individual, quan el govern espanyol va aprovar la llei sobre l’eutanàsia, alhora que denegava incorporar al pressupost més despesa sanitària per garantir les cures pal·liatives a tota la població.
També quan la nova llei de l’avortament, que exclou l’existència d’un ésser humà que ha de néixer i està dotada d’una forta naturalesa eugenèsica. Hauria estat bé que es fessin sentir veus socialistes cristianes que s’alineessin amb el Papa Francesc defensant la vida des de la seva concepció fins a la mort natural.
O, per assenyalar qüestions diferents, l’exigència de no deixar en un racó fins a arribar a decaure en la passada legislatura, la llei d’ajuda als malalts de ELA.
També hauria estat bé fer sentir la veu i dir que encarregar al Defensor del Poble una indagació sobre la pederàstia, però només limitada a persones vinculades a institucions catòliques, quan se sap que són casos molt minoritaris que no arriben ni a l’1% del total, significava ignorar les víctimes i als causants, i establir una discriminació flagrant contra els catòlics, que no s’hauria produït en relació amb cap més grup social.
I m’aturo aquí en la llarga citació de fets que han reclamat una veu cristiana, perquè no vull que penseu que faig una mena de memorial de greuges als cristians socialistes, quan només pretenc il·lustrar una mica la realitat.
Segur que en Dignitas infinita trobareu una font d’inspiració per als vostres pronunciaments futurs, així com en les paraules de Francesc, per exemple en el seu discurs en els Estats Generals de la Natalitat d’Itàlia, que, per cert, seria una cosa molt necessària que duguéssim a terme a casa nostra.
Us reitero el meu agraïment pel vostre escrit i la vostra vocació de mediació, amb el convenciment que en el futur també l’exercireu des del cristianisme vers el partit. Us encomano de tot cor al Sant Esperit de Déu, el Paràclit, perquè us acompanyi en les vostres futures iniciatives.
Pau i bé!
Josep Miró i Ardèvol
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.