Cap a un món sense competència empresarial?

Un dels pilars bàsics del capitalisme és la lliure competència, un mercat que depenent del país està més o menys regulat. Aquesta competència entre agents ha estat un dels factors que ha incentivat a les empreses a innovar i ser més productives per tal de no desaparèixer.

Avui, però, alguns indicis comencen ha apuntar que aquesta competència empresarial, almenys per alguns sectors, podria veure’s amenaçada. La raó d’aquesta tendència no són principalment els estats, sinó les empreses líders mundials com són Amazon, Apple, Google o Facebook per mencionar algunes. A tall d’exemple, les 600 empreses més grans del món generen el 80% del benefici global total.

Per tal de poder observar aquesta tendència cap a una concentració empresarial, es poden considerar algunes mètriques com és, per exemple, l’evolució a l’alça durant els últims 40 anys del marge de beneficis (preu/cost marginal) a escala global de les empreses. Teòricament, en un món de competència perfecte, aquesta ràtio hauria de ser 1, ja que si una empresa situés el preu lleugerament per damunt el cost d’haver produït aquella unitat (cost marginal), les altres empreses que competissin amb ella es quedarien amb tot el mercat situant els preus en el seu cost marginal.

Avui aquesta ràtio se situa al voltant de l’1,6[i], és a dir, un 60% per sobre el valor teòric amb lliure competència. L’any 1980 se situava al voltant de l’1,05. Un altre indicador per tal d’analitzar la concentració empresarial és l’índex Herfindahl-Hirschman, que ha augmentat un 75% als Estats Units des de 2004[ii].

En aquest punt, la qüestió que apareix amb força és com això ha estat possible si en la teoria, la lògica del mercat ha anat guanyant terreny a la de l’estat. La resposta, com de costum, és complexa, però sí que es poden identificar tres grans factors: la globalització, el progrés tecnològic i la regulació.

La globalització ha permès una major integració dels diversos mercats nacionals, així les empreses han pogut establir els diversos processos productius en les localitzacions més beneficioses globalment, creant així verdaderes cadenes de valor global. A més, aquesta integració dels mercats ha facilitat enormement l’entrada a nous països per tal de fer-hi negoci. Aquesta facilitat fa que la complexitat operacional augmenti per part de les grans empreses i així el seu model sigui molt més difícil de replicar.

El progrés tecnològic està fent que avui internet i la digitalització siguin elements clau per a una empresa. Aquests són elements que necessiten grans inversions inicials per tal d’establir la infraestructura necessària, però un cop assolit el nivell necessari, el cost marginal es redueix a 0. Per tant, aquelles empreses que són capaces de construir primer la infraestructura necessària, els hi és molt més fàcil quedar-se amb tot el mercat, ja que les que venen darrere els hi serà molt més difícil de competir, en haver de destinar una gran part de recursos a la construcció de la infraestructura.

Finalment, algunes regulacions dels estats sobre el mercat han suposat a la pràctica una barrera d’entrada per a potencials competidors. A manera d’exemple, l’augment de les regulacions necessàries a complir per tal de desenvolupar una activitat, ha provocat que siguin precisament aquelles empreses més grans, i per tant amb més recursos per poder adaptar-se millor als nous requeriments, les que en surtin més beneficiades.

En definitiva, les tendències mundials avui condueixen a un món amb pocs, però grans jugadors. Un fet del qual els primers perjudicats són els consumidors. Els incentius per a una empresa que controla un mercat concret, per tal de realitzar un bon servei i establir un preu just, són baixos. Per tant, els estats, de forma coordinada juntament amb les respectives agències nacionals de la competència, han de prendre mesures de forma decidida per tal que un dels pilars bàsics del sistema que ens ha portat a la prosperitat més gran, no trontolli.

I responent al títol, si no existeix una regulació, sembla que efectivament ens dirigim cap a allò que el capitalisme demonitzava més, el monopoli.

[i] [i] De Loecker, J. i Eeckhout, J. (2018), «Global market power», National Bureau of Economic Research, núm. w24768.

[ii] Grullon, G., Larkin, Y. i Michaely, R. (2018). «Are US industries becoming more concentrated? » Forthcoming, Review of Finance.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.