Canvi radical de política de la Generalitat per afrontar el Coronavirus

Després de 5.555 morts, quasi 9.000 si s’afegeixen els de les residències, Torra ha decidit canviar la política seguida fins ara a la cerca d’una millor eficàcia. Ara, a diferència de la resta de Comunitats Autònomes, la seva posició implica retardar l’inici de la Fase 1 de desconfinament, una posició que xoca amb la lentitud amb que van adoptar les mesures de precaució, malgrat que la Generalitat disposava d’un pla propi, que d’aplicar-se hauria determinat que el 22 de febrer s’iniciessin les mesures d’aïllament.

Ara la nova política passa per fer un test PCR en les primeres 24 hores a tota persona sospitosa d’estar afectada pel SARS-CoV-2 per determinar si pateix la malaltia, aïllar-la i controlar el seu entorn. Es considera sospitosa tota persona que presenta símptomes d’infecció respiratòria amb febre, tos o sensació de manca d’aire. Aquesta mesura serà duta a terme pels Centres d’Assistència Primària. Fins ara, el procediment era diferent: les persones amb símptomes lleus que els comunicaven havien d’esperar als seus domicilis, i normalment l’espera no era altra cosa que veure si es produïa o no un procés d’agreujament de la malaltia, si bé amb el pas del temps també s’ha acabat diagnosticant a una minoria d’elles mitjançant el test. Ara serien tots i en un termini de 24 hores.

La segona gran modificació afecta als geriàtrics i passa per considerar que si un sol cas confirmat és considerat un brot de la pandèmia, es durà a terme una quarantena i es faran proves de PCR a tots els residents i treballadors. Aquesta mesura es du a terme quan ja han mort en aquests centres 3.309 persones.

També es modifica la mesura que es podrien reincorporar a la feina els professionals infectats passats els 14 dies d’aïllament. Ara, serà necessària la prova PCR.

 Loading ...

Aquesta actitud prudencial de Torra és lògica si es considera que l’evolució última de Catalunya és pitjor que la de Madrid, concretament en els últims 14 dies, que és el període que millor explica com està evolucionant la situació.

A Catalunya s’han produït 58,8 ingressos per 100.000 habitants, mentre que a Madrid han estat de 35,4 ingressos i pel conjunt d’Espanya 22,0. Pel que fa als ingressos a l’UCI, també en el mateix període de temps i per 100.000 habitants, han estat 5 a Catalunya, 1,8 a Espanya i 1,4 a Madrid. L’última dada de malalts confirmats referida a nous ingressos amb data 11 de maig, considerant només els confirmats per la PCR, assenyala que Catalunya encapçala amb diferència el rànquing espanyol amb 83 casos, seguit de Castella i Lleó amb 78, Castella-la Manxa amb 44 i Madrid amb 31.

Com es pot constatar, per tant, si bé a l’inici va semblar que l’evolució catalana era molt més continguda que la gran exposició madrilenya, que ha afectat les dues limítrofes Castelles, amb el pas del temps la dinàmica al nostre país ha evolucionat més negativament.

Aquest fet explica i justifica la reacció de la Generalitat, que intenta compensar la seva tardana i errònia actuació. De totes maneres, i des del punt de vista estrictament sanitari, no s’oculta que el plantejament incorpora alguns forats que si es concreten poden arribar a ser perillosos.

Un d’ells és que les noves mesures no permeten identificar als portadors asimptomàtics, ni a aquelles persones que ja estan afectades pel coronavirus però que encara no presenten símptomes. Aquest és l’aspecte més difícil de combatre i que requereix una política molt més fina que l’adoptada. Concretament, seria necessari un més massiu exercici de control de la població i de tests PCR i la disponibilitat d’equips de rastreig suficients. Aquest últim punt pot ser una altra feblesa del projecte en el sentit que malgrat que es detecti la persona afectada pel coronavirus, si no es disposa dels suficients recursos humans i tècnics per identificar i comprovar tota la gent amb la qual ha connectat, el virus s’estendrà. L’organització territorial dels CAPs els hi permetrà un bon control del territori a condició que disposin dels recursos humans suficients.

L’altra dimensió del problema és econòmica. En la mesura que es retarda el desconfinament, multiplica el dany sobre empreses i treballadors. La solució passaria pels mateixos eixos ja indicats: controls massius, localització ràpida de les persones que donessin positius als tests, presentessin o no símptomes, i rastreig ràpid de les relacions mantingudes per a aquestes persones. Aquest tipus d’acció permetria confinaments per zones reduïdes, un sector de la ciutat, un barri, i permetria que el conjunt continués funcionant amb normalitat. Es tractaria en definitiva d’una estratègia basada en la localització ràpida, la intervenció immediata i el control territorial basat en microconfinaments.

Més informació del coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS