El 24 de maig se celebren eleccions municipals. Uns comicis on es decidirà qui governa el dia a dia dels ciutadans de totes les localitats catalanes. A la capital catalana, Barcelona, les enquestes presenten uns possibles resultats amb molta fragmentació de partits i on seran necessaris els pactes. Però, qui es presenta per cada partit? Quins són els caps de llista de cada candidatura?
Xavier Trias (1946) – Convergència i Unió
Actual alcalde de la Barcelona i candidat a la reelecció, Xavier Trias, és metge i cirurgià per la Universitat de Barcelona i es torna a presentar pel grup de Convergència i Unió (CiU). Com a facultatiu va especialitzar-se en pediatria i va fer el seu postgrau a Gènova (Itàlia) i Berna (Suïssa) investigant les malalties metabòliques, però aviat va deixar aquesta professió per a dedicar-se a la política. El 1984 va ésser anomenat director general de l’Institut Català de la Salut (ICS) fins al seu nomenament, el 1988, com a conseller de Sanitat del Govern de la Generalitat. El 1996 va començar a treballar mà a mà amb el que llavors president Jordi Pujol de número dos, portaveu del Govern i Conseller de la Presidència. El 2001 va ser proclamat candidat de CiU per l’Ajuntament de Barcelona encara que no va ser fins al 2011 quan va aconseguir convertir-se en alcalde de la capital catalana guanyant-li les eleccions al Partit Socialista. Des de llavors ocupa aquest càrrec, una posició que vol revalidar el 24 de Maig.
Trias pertany a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit que assegura defensar “la llibertat i els drets humans, l’economia de mercat i una societat civil forta”. A més a més, recalquen “no tenir una idea abstracta d’una Catalunya independent”. “Volem la sobirania de Catalunya per oferir un país millor als catalans”, asseguren, encara que a aquestes eleccions es presenten en clau municipalista lloant el posicionament que la ciutat ha aconseguit durant el seu mandat com a capital del Mediterrani en comerç, desenvolupament i tecnologia “smartcity” (ciutat intel·ligent).
Jaume Collboni (1969) – Partit Socialista de Catalunya (PSC)
Jaume Collboni és candidat pels Socialistes de Catalunya, és advocat i funcionari de l’Administració local. Prové del sindicalisme i dels moviments socials i assemblearis estudiantils on va iniciar la seva carrera pública mentre estudiava a la Universitat de Barcelona. Època en la qual va arribar, a més a més, a ésser secretari general de l’Associació de Joves estudiants de Catalunya (AJEC) (1992-1995). Va ingressar al Partit Socialista de Catalunya amb 25 anys i va començar ocupant diferents càrrecs al seu districte: Horta-Guinardó. Entre el 2005 i el 2010 va assumir la coordinació del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya i des del 2008 forma part de l’executiva del partit. També ha estat secretari de comunicació i portaveu adjunt, així com director de la campanya electoral de 2010. El 2014 Collboni va presentar-se com a candidat a les primàries per liderar l’actual candidatura a l’alcaldia de Barcelona on va ser escollit sent el més votat en les dues rondes que es van celebrar.
Des de llavors porta treballant per aconseguir tornar a governar a l’ajuntament de la capital, històricament socialista fins a l’arribada de Trias. El PSC es considera a si mateix com a un partit “dipositari d’uns valors que formen part de la tradició política de la Revolució Francesa i del Socialisme Democràtic”, defensant l’històric lema de “llibertat, igualtat” i canviat la “fraternitat” per la “solidaritat”. Asseguren que el seu socialisme és “un ideal de valors col•lectius que pretén assolir i assegurar la plenitud individual i el benestar col•lectiu de la societat”.
Alberto Fernández Díaz (1961) – Partit Popular de Catalunya (PP)
Alberto Fernández Díaz és advocat, actual regidor i president del grup municipal pel Partit Popular de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona i candidat a l’alcaldia. Tot i ser germà del Ministre de l’Interior d’Espanya, Jorge Fernàndez Díaz, manté un discurs més moderat i ostenta el reconeixement de liderar el partit que més proposicions ha fet a l’assemblea del consistori a aquesta última legislatura.
Fernández Díaz ha estat un dels presidents del PP de Catalunya entre 1996 – 2013, després que la deixés d’Aleix Vidal Quadras. La candidatura que presenta com a alcaldable ve avalada per la seva feina dintre del consistori com a oposició i en el suport a les polítiques de l’ajuntament.
El Partit Popular de Catalunya és un autodenominat partit de “centredreta lliberal conservador” que pretén buscar grans majories per governar des d’una barreja entre el lliure mercat i la baixada del dèficit, sense deixar de banda, de totes maneres, mesures socials.
Alfred Bosch (1961) – Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Acadèmic, novel·lista, assagista i polític, és un dels autors més premiats i amb més èxit a la literatura catalana. Ara també es presenta com a candidat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’alcaldia de Barcelona. Ha publicat nombroses novel·les de gran èxit com la Trilogia 1714. Entre 2010 i 2011 va ésser el portaveu de Barcelona Decideix, una plataforma que va organitzar una consulta popular sobre la independència a la ciutat de Barcelona. També ha estat membre del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana.
Després d’unes primàries va ésser elegit cap de llista per a les eleccions generals espanyoles on va ésser escollit diputat a les corts espanyoles. El 2014 va anunciar que es presentaria com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona i, després d’unes altres primàries, va ser elegit com a cap de llista per aquesta votació.
Esquerra és un partit d’esquerres, independentista i nacionalista català que té “l’objectiu d’assolir un país lliure i més just”. Dintre d’aquest projecte, ERC planteja que els municipis han de tenir també un paper fonamental, amb la qual cosa, tot i ser unes eleccions municipals, aquest partit es presenta amb un discurs que, a diferència d’altres, abandona la localitat per pensar en clau més nacional.
Ada Colau (1974) – Barcelona en Comú (BComú)
Ada Colau és una activista social, fundadora de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i candidata per la coalició electoral Barcelona en Comú. Colau va estudiar a la Facultat de Filosofia a la Universitat de Barcelona, carrera que no va acabar quedant-li dues assignatures. Segons ella mateixa explica, va començar el seu activisme social a la dècada dels 90, durant les protestes contra la Guerra del Golf. També es va vincular, ja a la dècada del 2000, al moviment okupa i va participar a diverses mobilitzacions com les que es van produir contra el G-8 als consolats de França i Suïssa. També va recolzar el moviment en contra de la guerra d’Iraq i el 2006 va participar en el Moviment per a un habitatge digne a Espanya.
Colau va seguir amb aquest assumpte fins a organitzar la famosa Plataforma d’Afectats per a la Hipoteca (PAH) a Barcelona el 2009, un moviment del qual va ser portaveu i que es va centrar en el problema del deute hipotecari, els desnonaments i la reivindicació de la dació en pagament.
El 7 de maig de 2014, Colau va anunciar que deixava aquest càrrec a la PAH per poc després, juntament amb diverses persones vinculades als moviments socials, presentar Guanyem Barcelona, una plataforma ciutadana que tenia l’objectiu de “construir una candidatura de confluència” de cara a les eleccions municipals a la capital catalana. El febrer d’aquest any, va presentar, a més a més, la coalició electoral que presideix i lidera després de guanyar unes primàries obertes. La candidatura s’anomena Barcelona en Comú (BComú) i està formada per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Equo, Procés Constituent, Podem i la mateixa Guanyem Barcelona.
Aquesta coalició diu que estimen “la diversitat, l’esperit d’acollida, la vitalitat i el caràcter reivindicatiu de la gent” de Barcelona. Unes característiques que, afirma, s’estan perdent pel “creixement de la desigualtat, la precarietat i la vulneració de drets conquerits”. Segons BComú “estem perdent Barcelona i volem recuperar-la”.
Carina Mejias (1964) – Ciutadans (C’s)
Advocada i Procuradora del Tribunals a Barcelona, Carina Mejias és candidata per Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona, tot i que va començar la seva carrera política al Partit Popular de Catalunya (PPC). Amb aquest partit va ser escollida regidora per a l’Ajuntament de Barcelona i diputada pel Parlament de Catalunya fins al 2010. El 2012 es va presentar com independent al procés de primàries de Ciutadans on va ser escollida com a número 3 a les llistes barcelonines per al Parlament de Catalunya. Elegida com a diputada de nou, després de la dimissió de Jordi Cañas, va ser designada com portaveu del grup parlamentari de Ciutadans. El desembre de 2014 va ésser escollida, també mitjançant primàries, candidata a l’alcaldia de Barcelona per a aquestes eleccions.
Ciutadans és un partit de centre social-lliberal que es declara contrari a la independència de Catalunya i que va sorgir d’un manifest fa vuit anys com a reacció al sobiranisme i a la corrupció política.
María José Lecha González (1957) – La CUP
María José Lecha Gonzàlez és l’alcaldable per Capgirem Barcelona, la candidatura de la CUP. És administrativa a l’Hospital de Sant Pau des de l’any 1975, activista sindical de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC–IAC) i membre del comitè d’empresa i del grup de Sanitat de la CUP. Va formar part de l’Assemblea dels Drets Socials de l’Eixample i és sòcia del Casal Independentista de l’Eixample – La Cruïlla.
La CUP és una organització política assembleària d’esquerres i independentista. Tot i que ara té presència al Parlament de Catalunya, la seva activitat més viva ha estat als municipis, sobretot als nuclis urbans petits i mitjans. Per Barcelona presenta la seva candidatura com Capgirem Barcelona, “un col·lectiu i moviment implicat en lluites creades com a eina política de ruptura a la ciutat de Barcelona”. Asseguren tenir com a objectiu “servir als moviments populars, articular la crítica, la resistència i l’autoorganització de la classe treballadora” per posar fi a “l’apropiació de la riquesa per part de les elits econòmiques i a l’opacitat i la impunitat dels lobbies de la ciutat”.
