dieta digital

Cal fer una dieta digital

Recordo els jocs de la meva infància, i la relació amb els germans i amics. En comparació amb els jocs actuals i la forma de relacionar-se d’ara s’observen unes diferències substancials.

Un testimoni clar d’aquestes diferències, l’he trobat en una pel·lícula familiar que va filmar el meu pare, en què es veu el meu germà gran explicant un conte i tot l’auditori infantil embadalit escoltant-lo.

Em sembla que avui un conte no tindria prou reclam per mantenir l’atenció d’aquell auditori. Avui els jocs són més individuals. Cadascú amb el seu ordinador o el seu mòbil. Evidentment, no podem negar els grans avantatges, tant informatius com operatius de les noves tecnologies, però com a contrapartida tenen un greu perill d’addicció.

Més enllà dels aspectes positius o negatius que el món digital pot tenir, quan es combinen mòbil, xarxes socials i aplicacions, hem de ser conscients que tenim entre mans un còctel de gran influència en el comportament de les persones, sense que aquestes siguin prou conscients de la seva progressiva dependència, de la que no és fàcil sortir-se’n.

Davant d’aquesta situació cal reconèixer dues coses: primer ser conscients de la seva existència, i després un ferm desig de desintoxicació. Fixem-nos en el fet que molts enginyers de Silicon Valley, bressol d’aquest món digital, porten els seus fills a escoles on l’exposició a les noves tecnologies és pràcticament nul·la i l’ús de l’iPad està prohibit. És una decisió sàvia per evitar el que passa a països com el Japó, amb una llarga història tecnològica, on hi ha joves que no surten per a res de l’habitació, treballen, mengen, dormen allà tancats amb l’ordinador. Els hi diuen els “Hikikomoris”.

Aquí no hem arribat a aquest extrem, però hi ha símptomes que preocupen, com aquell silenci que es produeix a casa, quan cadascú dedica més temps a parlar a través de l’ordinador que cara a cara amb els altres membres de la família.

En definitiva, un superàvit de la virtualitat i un dèficit de la realitat.

Som conscients de la gran sort que tenim de disposar d’una tecnologia que tant ens ajuda i ens facilita la vida. Però per a bé i per a mal. Per a bé, quan podem transmetre amb immediatesa i eficàcia continguts positius, però per a mal, quan es fa circular la mentida o la calúmnia amb impunitat per la xarxa.

Usem-lo per tot allò que és humanament necessari, però fent una certa dieta digital, que deixi espai a la paraula, al tu a tu, el cara a cara, a la trobada amb l’altre… Un moment que no hem d’oblidar ni desaprofitar.

Al Japó els hi diuen els Hikikomoris Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Creieu que la variant índia de la covid-19 esgarrarà l'estiu?

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú