Per a Gideon Rachman, responsable de política exterior del Financial Times, l’enèsima pròrroga a les negociacions entre Londres i Brussel·les per pactar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, acordada la setmana passada, no hauria de sorprendre.
Segons afirma aquest bon coneixedor de les relacions entre les dues capitals, el premier britànic Boris Johnson és conscient que un Brexit sense acord seria desastrós pel Regne Unit. Molt més que no pas per a la Unió Europea.
Així doncs, Rachman confia en que un acord entre les dues parts arribi abans de Cap d’Any.
El periodista afegeix que es tractarà d’un acord favorable a la UE. De fet, Brussel·les tindria inclús ja preparades les concessions menors de darrer minut per a fer passar millor el tràngol als britànics, com per exemple en l’àrea de pesca.
Les línies vermelles de Brussel·les, pensa Rachman, seran en qualsevol cas respectades. Es tracta sobretot d’assegurar-se que el Regne Unit seguirà sotmès a regles que li impediran tenir fer lliurement competència als estats membre de la UE saltant-se les regulacions de l’altra banda del Canal de la Mànega.
De confirmar-se, es tractaria d’una nova mostra de l’asimetria de poder entre els dos actors, el Regne Unit i la Unió Europea, en detriment del primer.
Gran Bretanya envia el 43% de les seves exportacions totals als països de la UE. Alemanya, França i Itàlia envien al Regne Unit tan sols un 6% de les seves exportacions respectives. La població de la UE és de 447 milions de persones, contra solament 67 milions de britànics. Tot i perdre el Regne Unit, la UE seguirà sent un mercat únic comparable en mida al dels Estats Units o la Xina.
La relació de poder desfavorable a Londres ja ha obligat Johnson a fer nombroses concessions, com la de donar un estatus especial a Irlanda del Nord. Cosa que implicarà una veritable divisió al sí del Regne Unit, amb les duanes no situades a la frontera terrestre entre Belfast i Dublin, sinó entre banda i banda del Mar d’Irlanda.
Segons Rachman, el Regne Unit no ha entès que la força de la UE resideix precisament en l’atractivitat del seu mercat únic. I les institucions de Brussel·les no volen de cap manera fer concessions a Londres en aquest àmbit.
Els funcionaris europeus saben que si creen un precedent d’un país que aprofita els avantatges del mercat únic sense participar en els costos de mantenir-lo, el Brexit serà tan sols el primer cas d’una onada de demandes similars d’altres països.
Els funcionaris europeus saben que si creen un precedent d’un país que aprofita els avantatges del mercat únic sense participar en els costos de mantenir-lo, el Brexit serà tan sols el primer cas Share on X
Sense comptar amb el fet que Brussel·les vol evitar a tot preu que els euroescèptics presentin el cas del Brexit com la demostració dels avantatges que la sortida de la UE representaria pels seus respectius països.
