Bones Notícies!

Escoltar la ràdio o la televisió a l’hora dels informatius s’ha convertit en quelcom força desagradable: quasi sempre males notícies que ens deixen una sensació de desànim. Però l’autèntic Nadal rememora la gran i definitiva bona notícia que es resumeix així a l’Evangeli de Joan:

“Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.”

La bona notícia és també que el Fill de Déu es fa home amb plena humilitat. El màxim, que és Déu, se’ns fa present en el mínim, un nadó d’una família humil que ha de néixer en una establia. Qui li pot envejar aquest naixement?, qui li pot envejar la seva mort a la creu?.

Si Déu se’ns hagués presentat tal com és, en la seva omnipotència, hauria resultat inabastable, incomprensible per a l’home. Segurament ens hauríem sentit aclaparats, i no seríem lliures d’estimar-lo. Però el Déu del pessebre i del Calvari, no se’ns imposa, sinó que se’ns ofereix. Perquè hem estat creats des de l’amor i per a l’amor, amb la vocació d’estimar, i l’amor mai s’imposa sinó que requereix un àmbit de llibertat, que es la fe.

Aquesta és una altra bona notícia: el món no és el resultat de l’atzar cec de la matèria sinó una creació de Déu del no res, o de ben poca cosa. Una veritat de fe narrada a l’inici del Gènesi amb precisió poètica, i que en els nostres dies la ciència ve a confirmar implícitament amb la teoria del big bang. Després de crear el món i la matèria “el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra, i li va infondre l’alè de vida” (Gn 2, 7). Una bella manera d’explicar la naturalesa humana com unitat de matèria i esperit, creada per Déu a la seva imatge i semblança (Gn 1, 26). ¿Qui, sinó un esperit creador, pot infondre a l’ésser humà la seva dimensió espiritual que el diferencia de la resta de criatures?

El Papa Ratzinger s’admirava de com “la matemàtica inventada per nosaltres ens dóna realment accés a la naturalesa de l’univers i ens permet utilitzar-lo. Per tant, coincideixen l’estructura intel·lectual del subjecte humà i l’estructura objectiva de la realitat”.  Que l’origen del món necessita una causa primera o un primer motor immòbil ja ho sostenia Aristòtil. L’explicació de la fe no és irracional ni pura poesia, sinó ben plausible. En tot cas, és una bona notícia saber que som fills de l’amor creador de Déu i no de l’atzar cec.

Déu, que primer va crear el món i la humanitat i després la va redimir fent-se ell mateix home i vencent la mort, no la deixarà abandonada a la seva sort. L’última gran notícia és que la resurrecció de Jesús és la clau i primícia de la nostra pròpia resurrecció. L’existència i mort a la creu d´un mestre jueu anomenat Jesús o Crist, a la província romana de Judea en temps del procurador Ponç Pilat, està certificada per diverses fonts històriques no cristianes. ¿És raonable pensar que la resurrecció de Jesús fou la invenció de quatre pobres pescadors d’un racó de món de l’imperi romà, que van idear una mentida tan eficaç que ha subsistit durant vint segles i que avui continua provocant la conversió d’homes i dones de totes les cultures i condicions? ¿Hem de creure que la civilització occidental s’ha fonamentat i edificat sobre una immensa fake news?

Malgrat tot, molts poden pensar: tot això sembla molt bonic però, no és un gran conte de Nadal? No ho és. Són veritats que han estat cregudes i explicades per algunes de les ments més privilegiades de la humanitat com ara Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino, Dante, Pascal o Von Balthasar.

Aquests dies, deixem que se’ns encomani l’alegria dels pastors quan adoraven Jesús. “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima” (Lc 2, 14). Que passeu un bon i sant Nadal!

Publicat al Diari de Girona, el 25 de desembre de 2021