Fa uns mesos, el fundador i president de Tesla, Elon Musk, feu marxa enrere en la possibilitat que ell mateix havia obert perquè els compradors dels seus cotxes elèctrics poguessin pagar amb bitcoins. Musk ho justificà per l’elevada factura energètica dels bitcoins, majoritàriament a càrrec d’energies fòssils.
El bitcoin consumeix energia en permanència. Per a existir, un bitcoin necessita ésser “minat”, com si fos un mineral. Aquesta activitat s’ha de dur a terme 24 hores al dia, 365 dies l’any. Immenses mines d’ordinadors super-potents realitzen de forma continua càlculs complexos ineludibles ja que són la garantia d’autenticitat de la divisa electrònica.
Les mines de bitcoins engoleixen l’equivalent al consum elèctric anual d’un país com Bèlgica, que compta amb 11 milions d’habitants
Segons l’Índex de Consum d’Electricitat del bitcoin, una iniciativa de la Universitat de Cambridge, les mines de bitcoins engoleixen 70 TWh d’energia l’any. És l’equivalent al consum elèctric anual d’un país com Bèlgica, que compta amb 11 milions d’habitants.
En paral·lel, la Universitat de Cambridge estima que només el 39% del consum elèctric dels bitcoins s’abasteix de fonts d’energia renovables.
La Xina, que concentra el 65% de les capacitats mundials de minatge, ha prohibit aquest any les transaccions en criptomonedes. Les autoritats xineses han constatat un vincle entre l’auge del bitcoin i d’altres divises virtuals i el increment de l’extracció il·legal de carbó.
El medi ambient no ha estat l’única raó que ha empès el govern xinès a prohibir els bitcoins, que escapen al poder del Banc Central de la Xina, però sembla haver-hi influït fortament.
Com a conseqüència d’aquesta decisió de Pequín, moltes empreses especialitzades en les activitats de minatge ja han fet les maletes per dirigir-se cap a països com Kazakhstan, Rússia, l’Iran (provocant-hi talls d’electricitat a diverses ciutats), però sobretot cap als Estats Units.
Texas es promociona com “l’Estat Crypto”, presentant les seves capacitats en matèria d’energia solar. També hi ha productors de bitcoins que compensen els sobrecostos generats per la necessitat de comprar energies verdes venent la calor generada per les seves màquines. D’altres compren només els excedents energètics dels productors d’energia.
Una darrera línia de recerca consisteix en simplificar els protocols de validació de la divisa. Extremadament complexos, són la principal raó de l’elevat consum energètic del bitcoin. Però de moment ningú pot estar segur que el nivell de seguretat serà el mateix.
Un canvi en el protocol del bitcoin per simplificar-lo i fer-lo més ecològic exigeix que tots els seus usuaris l’acceptin
De fet, és en la seva autentificació que el bitcoin ha demostrat ésser imbatible: 10 anys després de la seva invenció, el protocol de validació mai ha tingut cap falla de seguretat coneguda.
Al no estar regulat per una institució única com un Banc Central, un canvi de protocol per simplificar-lo i fer-lo més ecològic exigeix que tots els membres de la comunitat mundial de bitcoins l’acceptin. Ja de per sí, un repte considerable. Més encara si es té en compte el catastròfic balanç històric de les iniciatives d’auto-gestió.
2 comentaris. Leave new
El periodista demostra haver-se informat bastant sobre bitcoin. El que passa és que calen moltes hores d’estudi per començar a comprendre mínimament aquest protocol desde els punts de vista criptogràfic, económic, filosófic, polític, de llibertat personal i de protecció dels drets fonamentals, entre molts d’altres.
En aquesta comunitat es menciona amb freqüència un mínim de 40 hores de lectura sobre el tema, sempre que aquest temps es dediqui a llegir a autors ben versats en la matèria, con serien l’Alex Gladstein , el Vijay Boyapati, o l’Aleksandar Svetski. També serveix fer les mateixes hores d’escolta de podcasts com els del Nathaniel L. Whittlestone, el Peter McCormak o en Guy Swann. Amb aquestes 40 hores es pot començar a comprendre de què parlem quan parlem de btc.
Molt aviat (5-10 anys probablement) tots començarem a experimentar els revolucionaris canvis que bitcoin portarà a les nostres vides. La connexió de cada cop més milions de persones a aquesta xarxa monetària (actualment hi ferien part molt més de 100 milions de ciutadans del món) transformarà la societat i el planeta d’una manera molt més acusada -i molt més positiva- que l’adopció de l’Internet en els darrers vint anys. I els seus efectes positius es notaran també en el medi ambient. I molt.
No hi ha manera breu ni senzilla d’explicar el que és bitcoin, perquè és la primera vegada en l’historia de l’humanitat que tenim una eina tan singular. El que sí que puc dir de cert és el que cada cop més gent està descobrint arreu del món: bitcoin és el millor sistema d’estalvis que existeix, i amb bitcoin el fruit de la teva feina conserva el seu valor amb el pas del temps, al contrari del que succeeix amb els diners emesos pels estats, que no han deixat de perdre poder adquisitiu desde’l 1971. A més a més, és inembargable, és extremadament fàcil d’evitar la seva pèrdua o robatori, és transferible instantàniament a qualsevol part del planeta -que tingui connexxió a Internet- a un preu molt baix i sense la intervenció ni el coneixement de ningú més que no siguin el pagador i el cobrador.
Si algú pensa que està arrivant tard a bitcoin, el meu missatge és tot el contrari: sempre és un bon moment per començar a informar-se sobre aquesta xarxa monetària mundial descentralitzada, totalment independent de tot excepte de les matemàtiques, que no requereix a ningú cap permís ni autorització, que és 100% resistent a la censura, i per fer part de la qual només necessites un telèfon connectat a Internet.
Bitcoin és la resposta a gran part dels nostres problemes, tant com a societat -fins i tot com a espècie- com a nivell personal. Problemes que no haviem sapigut resoldre fins al dia d’avui, i que ara podrem resoldre gràcies a aquest descobriment ciberpunk que ens alliberarà de tantes lligadures. Però com dic, per saber-ne més sobre tot això cal llegir molt sobre el tema. Us convido a fer-ho, acudint en principi per exemple al autors que cito més adalt.
Correcció:
En lloc de “descobriment ciberpunk” vull escriure “descubriment xifrapunk”, que és la traducció casolana que faig del mot anglès “cypherpunk”.