El govern municipal de Collboni, que intenta governar amb una petita majoria de 10 regidors sobre 41, s’ha vist obligat a retirar el seu projecte de pressupostos de la corresponent comissió perquè del contrari hauria estat clamorosament derrotat, perquè només comptava amb els vots dels seus regidors.
En un risc semblant, però de conseqüències més reparables, es troba l’aprovació de les corresponents ordenances per a l’any que ve. Aquestes s’han d’acordar en plenari abans de finalitzar l’any perquè puguin ser efectives a partir de l’1 de gener. En cas contrari es mantenen les preexistents. Aquesta és una diferència amb els pressupostos, donat que aquests tenen un recorregut temporal més gran i poden ser aprovats a inicis de l’any vinent.
Aquest fet posa en relleu la feblesa del govern municipal, que veu empantanegada l’aprovació dels seus dos instruments més importants que l’ajuntament té per a la seva gestió: els pressupostos i les ordenances municipals.
Però, fins i tot, en el cas que s’aprovin, el resultat no expressarà un programa de govern diferent, sinó que serà el recull d’un conjunt de pedaços que cada força política haurà intentat introduir i que serà aprovat per la correlació de forces que doni la majoria en aquella qüestió concreta. D’aquesta manera és difícil que hi hagi un projecte coherent de ciutat i aquest fet cada vegada es manifesta de forma més evident.
Tot això passa quan Barcelona té grans reptes i necessitats a resoldre. D’entre tots ells n’hi ha tres que són molt decisius pel present i futur de la ciutat i que presenten el problema addicional de ser ignorats pel govern i part de l’oposició.
La mobilitat
El primer d’aquests problemes, és la mobilitat. Malgrat que Barcelona té menys cotxes circulant que abans de la covid, l’accés a Barcelona i els desplaçaments interiors s’han convertit en una aventura farcida d’incerteses i de temps perdut.
La combinació de l’urbanisme tàctic que no ha estat revertit, la proliferació de carrils bici sense tenir en compte la incidència agregada de tots ells, el tall de vies estratègiques com Laietana o Consell de Cent, obres deliberadament pensades per dificultar l’accés a la ciutat com el túnel de Glòries, les deficiències del transport metropolità i el creixent mal funcionament dels autobusos, que també paguen les conseqüències de l’estrangulament de la mobilitat a Barcelona, fan que el que és el centre de l’àrea metropolitana i la capital de Catalunya sigui molt poc permeable a l’accessibilitat exterior i al moviment intern.
Cada vegada més la capital es va convertint en una ciutat autoreferenciada que viu cara endins excepte al que fa referència al city marketing, fet que constitueix una contradicció fragant amb la voluntat de capitalitat mediterrània i cocapitalitat espanyola.
Cotxes amb etiqueta groga
Un segon problema que no està sobre la taula i que roman farcit d’incerteses és que en principi l’1 de gener ja no podran circular per la ciutat els cotxes amb etiqueta groga, que aproximadament són 1/3 dels vehicles que actualment integren la mobilitat privada de Barcelona.
Aquesta norma general es veu en el cas de Barcelona alterada perquè la ZBE està suspesa per decisió judicial, recorreguda per l’ajuntament i com aquell augment de circular està relacionat amb l’àmbit de la ZBE no queda clar si s’aplicarà a Barcelona o no. En tot cas, el trauma que significa liquidar 1/3 dels vehicles és insòlit,. No s’ha produït mai un fenomen d’una magnitud semblant.
Però l’ajuntament roman callat, no informa, no preveu, i cada dia que passa el risc de confusió i desordre creix. Podríem pensar que aquest problema és d’una magnitud tal que no pot arribar a fer-se efectiu, però només cal recordar la imprevisió del govern de la Generalitat i espanyol quan la desaparició dels peatges de l’AP-7, que ha donat lloc a un col·lapse permanent d’aquest eix de comunicació fonamental per manca de previsió i actuació dels governs. Per tant, la magnitud del problema no és cap garantia que no passi, donada la qualitat dels nostres governants.
La llengua i cultura catalana
L’ajuntament sempre ha posat en relleu el seu important paper en l’activitat cultural. Doncs bé, ara hi ha una amenaça creixent sobre una de les essències de la ciutat: la llengua i cultura catalana, que cada vegada es troba més pressionada per l’evolució demogràfica i la social que aquesta empeny.
La combinació d’una població cada vegada més envellida i la substitució per manca de fills de la població en edat activa per a persones nascudes a l’estranger, estan desplaçant ràpidament l’ús social del català i creant cada cop més dominis monolingües en castellà. Ara quasi el 30% dels habitants de Barcelona són d’origen estranger i tenen en el castellà la seva llengua materna o la seva opció de relació apresa per a la relació social. No passaran massa anys si no es fa res perquè el govern català quedi limitat a reductes militants. I amb ell, la cultura d’expressió catalana. Aquest és un greu problema que creix davant la indiferència de Collboni i el seu govern.
Loading ...
