La capital de Catalunya, que representa el 33,5% del PIB de tot el país catala, pot experimentar a conseqüència de la pandèmia, una gran davallada econòmica. Haurien de retrocedir a la destrucció ocasionada per la Guerra Civil per trobar una perspectiva semblant.
La ciutat de Barcelona va suportar millor la crisi del 2008 que el conjunt del país. Així l’any en que la crisi va ser més aguda, el 2012, la caiguda del PIB al conjunt de Catalunya va ser del 3,4%, mentre que a Barcelona es va aturar al 2,7%. Després, amb la represa, ha anat creixent lleugerament per sota del conjunt català fins al 2018, que ho va fer al mateix ritme del 2,6%. La ciutat ve d’una època bona, donat que durant 3 anys seguits, el 2015, 2016 i 2017, va créixer al voltant del 3%.
Però ara tot pot canviar. El coronavirus té un doble impacte sobre l’economia. Significa una crisi d’oferta generada pel tancament d’empreses i una de demanda perquè l’atur, que serà important, la reduirà significativament. En aquest darrer cas es considera, i com tot, és una previsió, que el conjunt de Catalunya la xifra d’aturats arribarà al 17%; la de Barcelona superarà aquesta magnitud. La causa és molt evident. En l’anterior crisi el turisme, i totes les seves conseqüències econòmiques sobre l’oci, la restauració, el comerç i el transport, van significar una injecció positiva, que ara es produirà, però en sentit oposat. Totes aquestes activitats, com a mínim al llarg d’aquest any, quedaran molt malparades. Seran les principals fonts d’atur i de tancament d’empreses, perquè el turisme literalment desapareixerà. De fet és dubtós que el 2021 es recuperi fins a normalitzar-se, excepte en el supòsit que s’hagi generalitzat una vacuna eficaç, o bé que la Covid-19 desaparegui, com ha succeït amb els seus antecessors, com el SAR, que no van arribar a Europa,.
Per veure la magnitud de la tragèdia, n’hi ha prou amb un cop d’ull a l’estructura econòmica de la ciutat de Barcelona. Els serveis representen el 90% i la part més destacada és precisament la del comerç, el transport i l’hostaleria que per si sola és més d’una quarta part del total. Les activitats immobiliàries són un altre 14%. I també es veuran molt minvades perquè la principal ocupació, la dels pisos turístics, s’haurà esfumat. De retruc, una part de les activitats professionals també rebran la bufetada i això pot representar una afectació de 5 o 6 punts en el PIB.
Loading ...Finalment, les altres grans damnificades seran les activitats artístiques i recreatives que representen el 5% del PIB. En realitat el coixí econòmic de la ciutat serà el sector públic, que representa el 17% del total de la riquesa produïda, però és clar, amb això sol no n’hi ha prou.
El panorama d’hotels tancats o semi buits, i d’espais comercials amb el rètol d’”es lloga” o “es ven” poblaran ràpidament l’espai de Barcelona, i l’única qüestió és fins quan.
La pregunta és si l’Ajuntament de Barcelona té un projecte a l’altura de la crisi, o senzillament pensa superar-la, cosa que seria un greu error, amb la gestualitat. Mai com avui Barcelona ha necessitat d’un gran pacte de la societat civil amb totes les administracions i un govern de concentració per a la ciutat.
Més informació del coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Barcelona necessitarà d’un gran pacte de la societat civil amb totes les administracions i un govern de concentració per a la ciutat Share on X
