El mapa dels resultats electorals a Barcelona és molt clar. Una meitat ha votat ERC i una altra socialistes. Mirant des del mar, la línia imaginaria vertical que passa per Gràcia cap a l’esquerra ha votat ERC, i cap a la dreta ha optat pel PSC. Ni a un sol dels districtes el partit de Colau ha aconseguit col·locar-se com a guanyador.
Naturalment les eleccions generals poc tenen a veure amb les municipals, però és un fet que hi ha una clara tendència al declivi. En Comú Podem ha perdut 10 punts percentuals en relació a les anteriors generals (2016). Més de 250.000 vots, i si la comparació es fa amb les del 2015, una data més propera a les eleccions locals, la pèrdua ha estat de 320.000 vots. Masses com per pensar que tinguin algun reflex en les preferències dels barcelonins
I és que Colau ho ha fet, més enllà de les preferències polítiques, francament malament. Ni tan sols ha estat capaç d’aprofitar allò que els alcaldes socialistes de Barcelona feien tan bé: els 12 últims mesos de mandat, quan explotaven una sèrie d’inauguracions i esdeveniments altament positius. La programació en aquest sentit de l’actual govern municipal ha estat poc menys que desastrosa, i a més s’ha vist perjudicada per la convocatòria de les eleccions generals i el conseqüent impediment d’inaugurar obra pública. Però més enllà d’aquests fets és la gestió continuada de la ciutat que constitueix la gran feblesa dels que volien dur a terme la gran transformació. Si han canviat alguna cosa ha estat a pitjor. No cal fer un gran exercici estadístic per constatar-ho.
Les dues últimes dades de finals d’abril en dos temes tan crucials com són la contaminació i la neteja de la ciutat ho revelen. Pel que fa referència a la primera, Colau anirà a les eleccions en unes condicions ambientals molt pitjors de les que ella es va trobar. Ha perdut 4 anys per fer alguna cosa d’utilitat i ha demostrat una escassa diligència en afrontar un tema que en teoria forma part destacada de la seva agenda. En relació a la neteja, Barcelona ocupa el lloc 29 en l’escalafó de ciutats espanyoles pel que fa a l’estat de la via pública segons l’estudi de l’OCU. Està per tant a la meitat de la taula, millor que Madrid però havent perdut 8 punts, i a anys llum de ciutats com Oviedo o Bilbao. Aquesta última és un exemple de fer bé les coses perquè ha augmentat 31 punts, i encara més Vigo, que l’any 2015 es trobava molt per sota de Barcelona, en el lloc 45, i ara ocupa la tercera posició. Per tant, la neteja de la via pública no és una qüestió de fatalitat sinó de bona gestió, més quan com succeeix en el municipi barceloní l’ajuntament disposa d’unes finances sanejades per pagar un bon servei.
