És ben sabut. Els últims 12 mesos del període de govern municipal són la gran carta que juguen tots els alcaldes amb inauguracions i maquillatges a tota màquina. Clos va aconseguir salvar el seu mandat clarament davant de Molins gràcies a aquest esprint final, si bé a Hereu, el seu successor, les inauguracions i les millores no li van resultar suficients i va ser derrotat per Trias.
Ara Colau segueix el mateix manual del poder i ha començat la campanya electoral. Barcelona es prepara per patir les inauguracions acumulades d’aquests 3 anys de mandat, a més de mesures extres dirigides a l'”embelliment de la ciutat”. Per exemple, inverteix 40 milions en 3.100 accions de millora a carrers, places i parcs. Es tracta que la ciutat aparegui com el que no ha estat al llarg de tots aquests anys de govern colau, com una urb ben cuidada amb un espai públic que dona gust de mirar. L’ajuntament preveu, per exemple, plantar 55.000 unitats florals entre tots els districtes. Realment és una llàstima que aquest sobreesforç tan car al final no s’hagi distribuït millor al llarg d’aquests 3 últims anys, de manera més natural i sense tantes despeses.
Però malgrat l’esforç de maquillatge, la veritat és que Barcelona no acaba de tibar la corda de la seva economia. Ens ho indica l’evolució de la afiliació des del 2019 fins a l’abril d’enguany.
A tot Catalunya el nivell d’afiliació ja és superior al que existia a desembre d’aquell any amb una clara prevalença dels territoris turístics, com la Costa Daurada i la Costa Brava amb índexs que superen entre 5 i un 6% dels que existien abans de la covid. Això fa que el conjunt de Catalunya presenti ja un índex un 3,4% superior, molt lleugerament inferior a l’espanyol del 3,9%. Però, en aquest context la ciutat de Barcelona és qui aporta un pitjor balanç entre les grans àrees econòmiques del país, perquè el seu índex és de només el 3,6%, inferior al del conjunt d’Espanya i clarament per sota de les àrees turístiques.
Aquesta situació no és gens habitual, perquè Barcelona sempre ha presentat una dinàmica de represa superior al conjunt. La capital de Catalunya continua presentant un problema de recuperació. Més si es considera que aquesta millor afiliació en relació amb el 2019 es deu sobretot a l’impuls turístic, fet que significa en termes d’ingressos i renda una pitjor situació que la que teníem abans de patir l’estrall de la covid. Barcelona té, per tant, un doble problema: relatiu, pel que fa a la seva dinàmica comparada de recuperació, i absolut, en tant en quant el tipus de treball que s’està creant és de baixa productivitat i remuneració.
Loading ...
